Resoldre l’actual crisi climàtica és un dels grans reptes que la humanitat té
plantejats. L’escalfament global ens situa en un punt d'inflexió, posa en qüestió el
model socioeconòmic i fa paleses les desigualtats que aquest model comporta. Les
causes d’aquesta crisi estan íntimament relacionades amb el model de
desenvolupament capitalista que concep la natura com a recurs. A través d'aquest
pensament que planteja la humanitat i el medi com a ens separats, es comprèn la
Terra i tot el que en ella viu com a recursos apropiables i explotables i al voltant
d'aquesta explotació s’ha creat un fals paradigma de creixement econòmic il·limitat,
totalment incompatible amb un planeta finit.
El creixement ha anat lligat a un model productiu occidental masculinitzat, que ha
oblidat permanentment la seva contrapart, el principi femení, històricament associat
a les dones per ser-ne les principals executores. La feminitat entesa com aquell
compendi de valors creatius i no violents que manté la vida i s’encarrega de les
tasques reproductives i les cures.
Com a productes socialment construïts, la dicotomia masculí/femení o valors
productius/valors reproductius, ens ajuda a enfocar en clau de gènere la crisi i a
analitzar tant les seves causes, com també les conseqüències i els espais de
solució.
De la mateixa manera que diversos estudis evidencien que les dones pateixen més
intensament les conseqüències del canvi climàtic, resulta il·lustratiu veure que els
espais de solució com la UNFCCC es troben altament masculinitzats. No tan sols en
relació al pensament predominant, sinó també pel nombre de dones que hi
participen.
Davant la impossibilitat que suposa resoldre una crisi causada pel productivisme
masculí imperant mitjançant aquesta mateixa manera d'entendre el món, cal
recuperar el principi femení de les cures i plantejar una forma alternativa de
relacionar-nos
