Mostra el registre d'ítem simple

dc.contributor.authorMària Serrano, Magdalena
dc.contributor.authorMinguell Font, Joan Claudi
dc.contributor.authorMetamorfosi Arquitectes (Equip d'arquitectes)
dc.contributor.editorInstitut Català del Sòl (INCASOL)
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament de Projectes Arquitectònics
dc.coverage.spatialNacional
dc.date.accessioned2007-11-20T13:02:28Z
dc.date.available2007-11-20T13:02:28Z
dc.date.issued2007-09-17
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/1340
dc.description.abstractEl projecte dona resposta a un programa de residència col•lectiva de promoció pública, consistent en un màxim de 24 habitatges agrupats en un bloc plurifamiliar, amb les seves corresponents places d’aparcament. L’emplaçament del concurs promogut per l’Institut Català del Sol (INCASOL) és força peculiar. Es tracta d’un solar en el límit NE de la població de Molins de Rei, ubicat precisament en uns terrenys a cavall entre un sol rústic de bosc mediterrani amb una forta pendent i unes preexistències històriques molt puntuals (una masia i una ermita al cim de la muntanya), i un sol industrial de pendent suau, ocupat per grans naus, que s’obre a la plana del Llobregat. El solar es troba deprimit en la seva cara NE, és a dir, el seu nivell base està bastant per sota de la cota del camí que condueix cap el bosc. Per tant, el seu límit és el talús de terra que marca l’inici del terreny feréstec. En canvi, en la vessant SO, no existeix cap impediment a les vistes i a la ventilació, doncs la obertura a la plana del Llobregat és total. Enfront d’aquestes preexistències i atenent també els requeriments tècnics i funcionals presents tant en les bases del concurs com en les necessitats d’avui en dia, el projecte desenvolupat ofereix un conjunt de respostes innovadores als següents temes considerats crucials: 1. El respecte al medi ambient i a la cultura del lloc Enfront al repte topogràfic, el projecte proposa concentrar els habitatges i garatges en un sol bloc de PB + 3 plantes que no sobrepassa la cota del camí superior, però que se separa el suficient del talús natural posterior per garantir la ventilació creuada. D’aquesta manera es produeixen pocs moviments de terres i l’edifici final, d’ajustada fondària, respecta la muntanya del seu darrera i no manlleva terreny forestal. Vinculant-se també a la cultura del lloc, els acabats exteriors dels habitatges es proposen cromàtica i materialment semblants a la pedra existent en l’entorn, la mateixa que es visualitza en la masia i en l’ermita del bosc. Igualment, el bloc segueix la corbatura natural del carrer, ajustant-se a la alineació de vial per tal de no imposar-se a la morfologia traçada des de temps pretèrits. 2. La relació amb l’exterior La resposta al lloc comporta també la configuració interna dels habitatges des del conjunt i des de la unitat habitable. Així, la cara NE, junt a la muntanya, es reserva per el corredor de distribució comunitari, al que s’obren de manera tamisada les cambres de rentat i, com a molt, un dormitori. En canvi, la cara SO, oberta a les vistes de la plana, al sol i a la llum més intensa, concentra les sales d’estar i la majoria de dormitoris. Aquestes cambres, a més a més, es perllonguen cap a l’exterior per mitjà duna terrassa coberta susceptible de tancar-se o obrir-se segons els requeriments climàtics de cada moment del dia o de l’època del any, convertint-se així en una estança més de la casa. Climàticament, la terrassa fa les funcions de cambra d’aire quiet al hivern, i de doble protecció solar al estiu. D’altra banda, tenint en compte el caràcter rural del lloc, i considerant que es tracta de l’última edificació de la població abans d’accedir al terreny boscós, es proposen uns habitatges que reforcen el caràcter veïnal del carrer, situats a 80-150 cm de la cota de vial, que gaudeixen d’un jardí privat. 3. La innovació tipològica i la optimització del espai Interiorment, la superfície dels habitatges s’optimitza de manera que en ells hi apareixen els mínims distribuïdors, per tal d’evitar passadissos i passos constrenyits. La relació de la sala i el menjador es produeix en diagonal, proposant-se la ubicació de la cuina en el centre de la casa. D’aquesta manera, es dona resposta a les necessitats de vida actuals, on els espais principals dels habitatges demanen una certa flexibilitat en les seves funcions. Igualment es proposa de manera innovadora la generació d’un distribuïdor amb un rentamans doble, que dona accés tant al bany de la casa com a la zona de rentat, tant necessària en qualsevol habitatge. Aquesta peça ventila a l’exterior a través d’una gelosia i garanteix les funcions d’estenedor. D’aquesta manera, la ‘pica exterior’ pot satisfer a través d’un sol element diverses funcions, estalviant així espai i flexibilitzant el seu ús. 4. L’accessibilitat i la mobilitat interior Tots els habitatges son visitables amb cadira de rodes a la sala, la cuina, el bany i, com a mínim, una habitació. La manca de passadissos i l’amplitud dels passos i portes així ho permet. De la mateixa manera, existeix un itinerari practicable que uneix la via pública amb l’entrada de cada habitatge, havent-se suprimit en ell totes les barreres arquitectòniques. 5. La ecoeficiència i l’acompliment del Codi Tècnic de l’Edificació La sostenibilitat de la proposta satisfà diversos paràmetres i alhora aporta solucions novetoses: -minimització de moviments de terres -garatges en planta baixa oberts al pati posterior i, per tant, sense extractors -ventilació creuada en tots els habitatges -assoleiament garantit en tots els habitatges durant les 10 i les 14 hores durant el solstici d’hivern -protecció solar durant l’estiu -safareig ventilat per estendre la roba i per l’estalvi de l’aparell de secadora -façana prefabricada amb cambra interna: transmitància tèrmica idònia per la zona -forats de façana de menys del 40% de la superfície total, tal i com marca el CTE -finestres amb vidres dobles per aïllament del so aeri -utilització de sistemes pre-industrialitzats en un 80% de la superfície d’estructura i en un 80% dels tancaments exteriors Les instal•lacions tenen en compte els requeriments mediambientals: -diferenciació de canyeries d’aigües negres i pluvials -aparells amb mecanismes d’estalvi d’aigua -tuberies de calefacció vistes que aporten calor suplementari als radiadors -producció d’aigua calenta sanitària amb energia solar -instal•lació d’un aljub de reaprofitament d’aigües pluvials per al rec del jardí -espai de recollida selectiva de residus a les cuines -circuit de pre-instal•lació domòtica
dc.language.isocat
dc.rightsAttribution-NonCommercial-NoDerivs 2.5 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/2.5/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Arquitectura::Tipologies d’edificis::Habitatges
dc.subject.lcshDwellings -- Molins de Rei (Catalunya)
dc.subject.otherHabitatges
dc.subject.otherMolins de Rei
dc.titleProposta 23 habitatges c. Sant Pere Romaní. Molins de Rei
dc.typeInternal report
dc.subject.lemacHabitatges -- Molins de Rei (Catalunya)
dc.contributor.groupUniversitat Politècnica de Catalunya. HABITAR - Grupo de Investigación
dc.relation.ispartofcompetitionConcurs Assistència Tècnica. Molins de Rei. 24 Habitatges al c. Sant Pere Romaní
dc.description.result2º premi
dc.rights.accessOpen Access
local.personalitzacitaciotrue


Fitxers d'aquest items

Thumbnail
Thumbnail
Thumbnail

Aquest ítem apareix a les col·leccions següents

Mostra el registre d'ítem simple