Fonts dels municipis del sud-oest montsenyenc. La Garriga, Cànoves i Samalús

Abstract

Els entorns propers a les fonts del Montseny presenten ambients naturals més o menys alterats per accions antròpiques. A les boscúries les fonts solen estar més integrades en el medi natural, amb espècies típiques d’entorns humits. En canvi, a les fonts amb més freqüentació els valors ambientals han estat relegats en favor de l’aprofitament antròpic. El patrimoni natural i humà de les fonts del Montseny és un clar exemple de la relació intrínseca d’ambdós factors, i al Vallès hi ha varis exemples d’això. Lamentablement, algunes actuacions urbanístiques han comportat la desaparició de fonts històriques que constituïen un valor que calia haver mantingut per raons culturals, però també per la càrrega simbòlica i per ser part del paisatge, en una societat actual cada vegada més urbana que necessita les fonts com element harmònic en un entorn de tranquil·litat.