L'enciam (Lactuca sativa L.) és un dels cultius hortícoles amb més rellevància a Catalunya a causa de la bona adaptació davant els condicionants d'estrès abiòtic durant el cicle d'hivern i la seva fàcil manipulació. Els agricultors ecològics estan interessats en recuperar, per a les seves produccions, varietats tradicionals d'enciam que presentin una qualitat organolèptica i nutricional elevada i manifestin un bon comportament agronòmic sota aquestes condicions de cultiu. En aquest context, l'objectiu d'aquest treball és aportar informació sobre les principals característiques fisico-químiques d'un conjunt de varietats tradicionals i millorades d'enciam i comparar la variabilitat genètica d'aquests dos grups per paràmetres químics (glucosa, fructosa, matèria seca i contingut en clorofil·la ) i paràmetres físics (color, forma i textura). Els resultats han de permetre als agricultors disposar d'informació tècnica per fer una bona selecció varietal. Per realitzar l'estudi es van seleccionar 32 genotips d'enciam, 16 tradicionals i 16 millorats, pertanyents als 4 tipus varietals: Fulla de Roure, Trocadero o Francès, Meravella i Llarg. L'assaig es va realitzar en dos localitats: finca Rafa Mara (La Múnia, Alt Penedès) i finca La Vall (Benifallet, Baix Ebre) durant el cicle d'hivern i en condicions d'agricultura ecològica. Pel anàlisi química, es van emprar els 32 genotips de la Munia i es van seleccionar 16 genotips provinents de Benifallet. Els resultats configuren una caracterització completa de les varietats per composició química. També, s'han avaluat les diferències entre localitats i origens. Els resultats mostren una concentració de fructosa superior a la glucosa en tots els tipus varietals. El tipus varietal Trocadero / frances presenta la menor concentració de fructosa, glucosa i matèria seca, el tipus Llarg conté la major concentració de fructosa i glucosa, i Fulla de Roure presenta el major contingut en matèria seca. Els resultats mostren més contingut de clorofil·la i color verd (paràmetre a * de l'espai CIELAB) en la posició terminal de les fulles. S'han comprovat diferències significatives entre genotips per a cadascuna de les variables químiques i s'han vist valors superiors en els genotips d'origen tradicional en totes les variables. Mitjançant un Hierarchical clúster mapping s'han classificat els genotips en dos grans grups. Finalment, s'ha vist una forta correlació entre fructosa i glucosa, i fructosa i el contingut en clorofil·la en la localitat de la Múnia.La lechuga (Lactuca sativa L.) es uno de los cultivos horticolas con mayor relevancia en Cataluña debido a la buena adaptacion frente a los condicionantes de estres abiotico durante el ciclo de invierno y su facil manipulacion. Los agricultores ecologicos estan interesados en recuperar, para sus producciones, variedades tradicionales de lechuga que presenten una calidad organoleptica y nutricional elevada y manifiesten un buen comportamiento agronomico bajo estas condiciones de cultivo. En este contexto, el objetivo de este trabajo es aportar informacion sobre las principales caracteristicas fisicoquimicas de un conjunto de variedades tradicionales y mejoradas de lechuga y comparar la variabilidad genetica de estos dos grupos por parametros quimicos (glucosa, fructosa, materia seca y contenido en clorofila) y parametros fisicos (color, forma y textura). Los resultados deben permitir a los agricultores disponer de informacion tecnica para hacer una buena seleccion varietal. Para realizar el estudio se seleccionaron 32 genotipos de lechuga, 16 tradicionales y 16 mejorados, pertenecientes a los 4 tipos varietales: Fulla de Roure, Trocadero o Frances, Meravella y Llarg. El ensayo se realizo en dos localidades: finca Rafa Mara (La Munia, Alto Penedes) y finca La Vall (Benifallet, Bajo Ebro) durante el ciclo de invierno y en condiciones de agricultura ecologica. Para el analisis quimico, se emplearon los 32 genotipos de La Munia y se seleccionaron 16 genotipos provenientes de Benifallet. Los resultados configuran una caracterizacion completa de las variedades por composicion quimica. Tambien, se han evaluado las diferencias entre localidades y origenes. Los resultados muestran una concentracion de fructosa superior a la glucosa en todos los tipos varietales. El tipo varietal Trocadero/ frances presenta la menor concentracion de fructosa, glucosa y materia seca, el tipo Llarg contiene la mayor concentracion de fructosa y glucosa, y Fulla de Roure presenta el mayor contenido en materia seca. Los resultados muestran mas contenido de clorofila y color verde (parametro a* del espacio CIELAB) en la posicion terminal de las hojas. Se han comprobado diferencias significativas entre genotipos para cada una de las variables quimicas y se han visto valores superiores en los genotipos de origen tradicional en todas las variables. Mediante un Hierarchical cluster mapping se han clasificado los genotipos en dos grandes grupos. Finalmente, se ha visto una fuerte correlacion entre fructosa y glucosa, y fructosa y el contenido en clorofila en la localidad de La Munia.Lettuce (Lactuca sativa L.) is one of the horticultural crops with greater relevance in Catalonia due to the good adaptation to the abiotic stress conditions during the winter cycle and its easy handling. Organic farmers are interested in recovering, for their productions, traditional varieties of lettuce that present a high organoleptic and nutritional quality and show a good agronomic behavior under these growing conditions. In this context, the objective of this work is to provide information on the main physical-chemical characteristics of a set of traditional and improved lettuce varieties and to compare the genetic variability of these two groups by chemical parameters (glucose, fructose, dry matter and chlorophyll content) and physical parameters (color, shape and texture). The results should allow farmers to have technical information to make a good varietal selection. To carry out the study, 32 genotypes of lettuce were selected, 16 traditional and 16 improved, belonging to the 4 varietal types: Fulla de Roure, Trocadero or Frances, Meravella and Llarg. The trial was conducted in two locations: finca Rafa Mara (La Munia, Alt Penedes) and finca La Vall (Benifallet, Baix Ebre) during the winter cycle and under organic farming conditions. For the chemical analysis, the 32 genotypes of La Munia were used and 16 genotypes from Benifallet were selected. The results form a complete characterization of the varieties by chemical composition. Also, the differences between localities and origins have been evaluated. The results show a higher fructose concentration than glucose in all varietal types. The Trocadero/ frances varietal type has the lowest concentration of fructose, glucose and dry matter, the Llarg type contains the highest concentration of fructose and glucose, and Fulla de Roure presents the highest dry matter content. The results show more chlorophyll content and green color (parameter a* of the CIELAB space) in the terminal position of the leaves. Significant differences between genotypes for each of the chemical variables have been found and higher values have been seen in genotypes of traditional origin in all variables. Using a Hierarchical clustering mapping genotypes have been classified into two large groups. Finally, there has been a strong correlation between fructose and glucose, and fructose and chlorophyll content in the town of La Munia.