Isla de frío de los parques urbanos de Barcelona. Estudio de caso del Turó parc y el parc del Centre del Poblenou

Abstract

La isla de frío de los parques urbanos (IFP) es la reducción de temperatura que presentan los parques y sus alrededores en relación al tejido urbano continuo dentro del cual se encuentran. En contraste al efecto de isla de calor urbana (ICU) propiciado por las predominantes superficies artificiales, los parques, comúnmente con una mayor concentración de vegetación y superficies permeables, presentan menores temperaturas y generan un efecto de enfriamiento a sus alrededores (Jauregui, 1990; Spronken-Smith & Oke, 1998). La propagación de este efecto fuera del perímetro del parque, se define por la relación entre sus características propias y el microclima de sus alrededores, por lo que reconocer el papel de los atributos de estos espacios en la IFP, resulta crucial en la generación de estrategias para la optimización de dicho efecto y contribuir a paliar la ICU. El presente trabajo estudia la relación entre las características físicas de los parques urbanos y su efecto de enfriamiento a pequeña escala en dos parques urbanos de la ciudad de Barcelona: el Turó Parc y el Parc del Centre del Poblenou. Con campañas de medición, teledetección y simulación térmica se registraron las variables micrometeorológicas al interior y alrededor de los parques durante el día y la noche en un día de verano. Se calculó la intensidad y alcance del efecto de enfriamiento a partir de las temperaturas de aire () y superficie (). Así como con métodos de teledetección y sistemas de información geográfica, se obtuvieron los descriptores físicos de vegetación, tipos de superficies y edificación. Como resultado, el Turó Parc registró un alcance de 80m fuera de su perímetro y el Parc del Centre del Poblenou 90m, con la mayor intensidad de IFP en la durante la noche, con 2,89°C y 2,75°C respectivamente, valores consistentes con estudios previos (Kuttler, 2012). En cuanto a los descriptores físicos, la vegetación registró la mayor influencia sobre las temperaturas. Las primeras aproximaciones resaltan el potencial de sus atributos de diseño y ubicación en la optimización del efecto isla de frío para contribuir a disminuir el calentamiento en las ciudades.

L'illa de fred dels parcs urbans (IFP) és la reducció de temperatura que presenten els parcs i els seus voltants en relació al teixit urbà continu dins del qual es troben. En contrast a l'efecte d'illa de calor urbana (ICU) propiciat per les predominants superfícies artificials, els parcs, comunament amb una major concentració de vegetació i superfícies permeables, presenten menors temperatures i generen un efecte de refredament a les seves rodalies (Jauregui, 1990; Spronken-Smith & Oke, 1998). La propagació d'aquest efecte fora del perímetre del parc, es defineix per la relació entre les seves característiques pròpies i el microclima dels seus voltants, de manera que reconèixer el paper dels atributs d'aquests espais a la IFP, resulta crucial en la generació d'estratègies per a l'optimització d'aquest efecte i contribuir a pal·liar la ICU. El present treball estudia la relació entre les característiques físiques dels parcs urbans i el seu efecte de refredament a petita escala a dos parcs urbans de la ciutat de Barcelona: el Turó Parc i el Parc del Centre del Poblenou. Amb campanyes de mesurament, teledetecció i simulació tèrmica es van registrar les variables micro meteorològiques a l'interior i al voltant dels parcs durant el dia i la nit en un dia d'estiu. Es va calcular la intensitat i abast de l'efecte de refredament a partir de les temperatures d'aire () i superfície (). Així com amb mètodes de teledetecció i sistemes d'informació geogràfica, es van obtenir els descriptors físics de vegetació, tipus de superfícies i edificació. Com a resultat, el Turó Parc va registrar un abast de 80m fora del seu perímetre i al Parc del Centre del Poblenou 90m, amb la major intensitat de IFP a la durant la nit, amb 2,89 ° C i 2,75 ° C respectivament, valors consistents amb estudis previs (Kuttler, 2012). Pel que fa als descriptors físics, la vegetació va registrar la major influència sobre les temperatures. Les primeres aproximacions ressalten el potencial dels seus atributs de disseny i ubicació en l'optimització de l'efecte illa de fred per contribuir a disminuir l'escalfament a les ciutats.

The urban parks cool island (PCI) effect is the reduction of temperature presented by the parks and their surroundings in relation to the continuous urban fabric that they are located. In contrast to the urban heat island effect (UHI), partly caused by the artificialization of surfaces, the parks commonly with a higher concentration of vegetation and permeable surfaces have lower temperatures and generate a cooling effect on their surroundings (Jauregui, 1990; Spronken-Smith & Oke, 1998; Kuttler, 2012). However, the propagation of this effect outside the perimeter of the park is defined by the relationship between its own characteristics and the microclimate of its surroundings, so recognizing the role of the attributes of these spaces in the PCI, is crucial in the generation of strategies to optimize this effect and contribute to the UHI alleviating. The present paper studies the relation between physical characteristics of urban parks and its cooling effect at small scale in two urban parks of the city of Barcelona: Turó Parc and Parc del Centre del Poblenou. With field measurements, remote sensing and outdoor thermal simulation, micrometeorological variables were recorded inside and around the parks during the day and night on a summer day. The intensity and reach of the cooling effect were calculated from the air () and surface temperature (). Then, by remote sensing methods and geographic information systems, the physical descriptors of vegetation, types of surfaces and building index at each measurement point are obtained. As result, Turó Parc recorded a reach of 80m outside its perimeter and Parc del Center del Poblenou 90m, as well as its highest PCI intensity in the during night, with 2.89 and 2.75°C respectively, values consistent with previous studies (Kuttler, 2012); and physical descriptors registered vegetation with the highest influence on temperatures. Last, conclusions highlight the potential of their design and location attributes in the optimization of the cooling island effect to help reduce the warming in the cities.