Paisaje biocultural y territorio, reflexiones sobre la gestión del patrimonio del “paisaje agavero y antiguas instalaciones del tequila”

Abstract

La declaratoria por la UNESCO del Paisaje Agavero y Antiguas Instalaciones del Tequila, como patrimonio mundial, se obtiene por la extensión territorial de siembra de agave Tequilana Weber (variedad de agave azul), demostrando que por cuatro siglos se ha sembrado por los lugareños de donde se extrae la bebida de tequila, siendo un Paisaje Vivo y Productivo. Dividiéndose en: zona núcleo 1, con una superficie de 34 mil hectáreas aproximadamente, en la que predomina el territorio correspondiente al Volcán de Tequila (montaña, valle y barrancas) y los asentamientos humanos. Está integrada por los municipios de Magdalena, Tequila, Amatitán y Arenal. Dentro del polígono antes mencionado se encuentra la zona núcleo 2 perteneciente a la delimitación del sitio arqueológico de Guachimontones, municipio de Teuchitlán y el tercer polígono o zona de Amortiguamiento con una superficie aproximada de 51 mil hectáreas, predominando el Valle y la Barranca del Rio Santiago, correspondiente a los municipios de Tala, Ahualulco de Mercado, San Juanito de Escobedo y Etzatlán.La complejidad que implica la puesta en práctica de estas estrategias culturales es el mantener a la población local en su región, evitando la migración, teniendo como resultado el abandono de su tierra. Promover los valores, las prácticas y las tradiciones culturales, además del fomento del conocimiento desarrollado en torno al cultivo de agave y sus derivados que da como resultado un Paisaje Excepcional y único en el Mundo de ahí la importancia de su preservación.Sabedores de que las zonas de protección no se dan por sí mismos, debemos promover los valores, las prácticas y las tradiciones culturales, además del desarrollado en torno de las actividades locales. Ya que, si no se cuenta con el apoyo, pero sobre todo la apropiación de la población. Teniendo como principal reto el que las personas que viven de sus actividades cotidianas estén consientes de la responsabilidad que implica el cuidado y evolución de este Paisaje vivo y posteriormente se ligue al turismo y las nuevas tecnologías sin detrimento o de impacto negativo sobre el paisaje. Esto con el objetivo de salvaguardar y preservar el legado cultural, material e inmaterial de la actividad humana en comunión con el medio ambiente, a los que los habitantes de la entidad, por su significado y valor, les atribuyen importancia intelectual, científica, tecnológica, histórica, natural, literaria, artística, arqueológica, antropológica, paleontológica, etnológica, arquitectónica, industrial y urbana, a lo de cada grupo social sin transgredirla, hace que dicha estrategia cobre múltiples significados. En base a que transite y se adapte a las nuevas tecnologías, así como acciones ligadas al Plan Estatal de Acción ante el Cambio Climático a lo largo del territorio en que se encuentra en donde las acciones de mitigación y adaptación son claramente aplicables en pro de mantener eco-sistemas endémicos saludables, en acciones para conservar la biodiversidad del territorio.

La declaratòria per la UNESCO del Paisatge Agavero i Antigues Instal·lacions del Tequila, com a patrimoni mundial, s'obté per l'extensió territorial de sembra d'atzavara tequilana Weber (varietat d'atzavara blava), demostrant que per quatre segles s'ha sembrat pels vilatans d'on s'extreu la beguda de tequila, sent un Paisatge Viu i Productiu. Dividint-se en: zona nucli 1, amb una superfície de 34 mil hectàrees aproximadament, en la qual predomina el territori corresponent al Volcà de Tequila (muntanya, vall i rodolons) i els assentaments humans. Està integrada pels municipis de Magdalena, Tequila, Amatitán i Arenal. Dins el polígon abans esmentat es troba la zona nucli febrer pertanyent a la delimitació del lloc arqueològic de Guachimontones, municipi de Teuchitlán i el tercer polígon o zona d’esmorteïment amb una superfície aproximada de 51 mil hectàrees, predominant la Vall i la Barranca del Rio Santiago , corresponent als municipis de Tala, Ahualulco de Mercat, San Juanito d'Escobedo i Etzatlán.La complexitat que implica la posada en pràctica d'aquestes estratègies culturals és el mantenir a la població local en la seva regió, evitant la migració, tenint com a resultat l'abandonament de la seva terra. Promoure els valors, les pràctiques i les tradicions culturals, a més del foment del coneixement desenvolupat al voltant del cultiu d'atzavara i els seus derivats que dóna com a resultat un paisatge excepcional i únic en el Món d'aquí la importància de la seva preservació.Sabedors que les zones de protecció no es donen per si mateixos, hem de promoure els valors, les pràctiques i les tradicions culturals, a més del desenvolupat al voltant de les activitats locals. Ja que, si no es compta amb el suport, però sobretot l'apropiació de la població. Tenint com a principal repte el qual les persones que viuen de les seves activitats quotidianes estiguin conscients de la responsabilitat que implica la cura i evolució d'aquest paisatge viu i posteriorment es lligui al turisme i les noves tecnologies sense detriment o d'impacte negatiu sobre el paisatge. Això amb l'objectiu de salvaguardar i preservar el llegat cultural, material i immaterial de l'activitat humana en comunió amb el medi ambient, als quals els habitants de l'entitat, pel seu significat i valor, els atribueixen importància intel·lectual, científica, tecnològica, històrica, natural, literària, artística, arqueològica, antropològica, paleontològica, etnològica, arquitectònica, industrial i urbana, al de cada grup social sense transgredir, fa que aquesta estratègia coure múltiples significats. Basant-se que transiti i s'adapti a les noves tecnologies, així com accions lligades al Pla Estatal d'Acció davant el Canvi Climàtic al llarg del territori en què es troba en on les accions de mitigació i adaptació són clarament aplicables en pro de mantenir eco-sistemes endèmics saludables, en accions per conservar la biodiversitat del territori.

The declaration by UNESCO of the Agave Landscape and Ancient Installations of Tequila, as a world heritage, is obtained by the territorial extension of agave Tequilana Weber (variety of blue agave), showing that during four centuries it has been planted by the locals from where the tequila drink is extracted, being a living and productive landscape. It is divided into: core zone 1, with an area of approximately 34 thousand hectares, in which the territory corresponding to the Tequila Volcano (mountain, valley and ravines) and human settlements predominates. It is integrated by the municipalities of Magdalena, Tequila, Amatitán and Arenal. Within the aforementioned polygon is the core zone 2 pertaining to the delimitation of the archaeological site of Guachimontones, municipality of Teuchitlán and the third polygon or zone of Amortiguamiento with an approximate area of 51 thousand hectares, predominating the Valley and the Ravine of the Santiago River, corresponding to the municipalities of Tala, Ahualulco de Mercado, San Juanito de Escobedo and Etzatlán.The complexity involved in implementing these cultural strategies is to keep the local population in their region, avoiding migration, resulting in the abandonment of their land. Promoting values, practices and cultural traditions, as well as the promotion of the knowledge developed around the cultivation of agave and its derivatives that results in an Exceptional and Unique Landscape in the World, hence the importance of its preservation.Knowing that protection zones do not occur on their own, we must promote values, practices and cultural traditions, in addition to those developed around local activities. Because if you do not know how much support, but especially the appropriation of the population. Having as main challenge that people who live from their daily activities are aware of the responsibility involved in the care and evolution of this living landscape and subsequently linked to tourism and new technologies without detriment or negative impact on the landscape. This with the aim of safeguarding and preserving the cultural, material and immaterial legacy of human activity in communion with the environment, to which the inhabitants of the entity, for their meaning and value, attribute to them intellectual, scientific, technological importance, historical, natural, literary, artistic, archaeological, anthropological, paleontological, ethnological, architectural, industrial and urban, to that of each social group without transgressing it, that strategy takes on multiple meanings. Based on the fact that it transits and adapts to new technologies, as well as actions linked to the State Action Plan on Climate Change throughout the territory where it is located, where mitigation and adaptation actions are clearly applicable in order to maintain healthy endemic ecosystems, in actions to conserve the biodiversity of the territory.