La vida de l’espècie humana està adaptada a les hores de llum natural des del principi de la història, de manera que es pugui dur a terme qualsevol tipus
d’activitat. Com a conseqüència de la necessitat o les ganes d’ampliar la franja horària d’aquestes activitats, es va crear el que coneixem com a ‘llum artificial’,
des del foc, els llums d’oli, els de gas, fins a arribar als diferents tipus de làmpades actuals, que funcionen amb l’electricitat, com ara les incandescents, les de
vapor de mercuri, les de vapor de sodi, les fluorescents i els LED.
La tecnologia ha anat avançant amb els anys, per facilitar-nos la vida, i avui en dia avança molt de pressa. Moltes coses que han anat sorgint al llarg de la
història i que han permès millorar la nostra qualitat de vida, com ara les indústries, les noves tecnologies..., amb el temps han portat lligades conseqüències que
principalment han afectat el medi ambient.
La il·luminació també comporta conseqüències per al medi ambient i aquesta és la causa del que s’anomena ‘contaminació lumínica’ (CL). Aquest, però, no és
un concepte nou; tot i que els últims anys s’ha incrementat l’interès per estudiar aquest tipus de contaminació, ja fa molt temps que es va començar a fer, quan
els astrònoms es van trobar que no podien observar el cel amb claredat a causa del núvol de llum provocat per la il·luminació dels carrers de les ciutats. De fet,
nosaltres mateixos ens podem adonar de la CL que produeix la nostra pròpia ciutat observant els núvols de llum que s’hi veuen a sobre, des dels afores, quan hi
arribem de nit. La CL es produeix perquè la llum col·lideix amb les partícules que estan en suspensió a l’atmosfera; és per això que a l’hora d’estudiar-la no
només s’han de tenir en compte els llums sinó també les condicions atmosfèriques, climatològiques i del terreny.
I ara què hem de fer? Reduir la il·luminació? Això suposaria que no podríem desenvolupar certes activitats de nit, o que tindríem por de passar per segons quins
carrers perquè no ens hi veuríem, o que es registrarien accidents per mala visibilitat o enlluernament. No, no cal reduir la il·luminació, sinó fer-ne un bon disseny,
de manera que s’aprofiti tota la llum que produeix una làmpada per il·luminar, ja que avui en dia hi ha molts sistemes d’enllumenat que malgasten la llum, perquè
la dirigeixen cap a llocs innecessaris; cal dirigir tota la llum cap a terra. Aquest bon disseny també ha de permetre que l’enllumenat sigui més eficient
energèticament, de manera que es fomenti l’estalvi energètic i econòmic.
Ara, en molts llocs la nit ja no existeix. La capacitat d’emissió lumínica de les instal·lacions actuals és molt superior a la que la natura pot suportar. La CL no
només afecta la visibilitat del cel sinó també l’hàbitat de les espècies. Hi ha moltes espècies animals i vegetals que desenvolupen l’activitat durant la nit, com ara
els insectes o bé algunes plantes que es preparen per a la pol·linització en l’obscuritat; són els cicles naturals de la vida que pateixen l’efecte de la CL. A les
persones també ens afecta la CL; en aquest cas, parlem d’‘intrusió lumínica’: la llum que entra per la finestra perquè el fanal que tenim a sota no és correcte o bé
no està orientat correctament.
