En José Pérez del Rio, conegut també com el Sr. Pep, neix el 24 d’octubre de 1909 al barri de Gràcia de Barcelona. Part de la seva infància la passa a Cadaqués, a casa la seva tia, mestra del poble. El seu tiet, maquinista naval, influeix en la seva dedicació i vocació pel mar. Als 15 anys va començar els seus estudis a l’ Escuela Oficial de Náutica de Barcelona i a l’any 1928 obté el Certificat d’Alumne de Màquines. Va estar navegant des dels 18 fins als 25 anys. L’any 1933 va obtenir el títol de Segon Maquinista Naval i el 1934 el de Primer Maquinista, títol que posteriorment es va transformar en Maquinista Naval Jefe. Després de navegar durant set anys en diferents vaixells com el “Poeta Arolas”, “Canalejas”, “Legazpi”, “Teide”, “Ciudad de Palma”, “Villa de Madrid”, “Ciudad de Valencia”,..., va dedicar-se a la docència. Al mateix temps reprèn els seus estudis de Matemàtiques a la Facultat de Ciències de la Universitat de Barcelona. Va ser professor de l’Escuela Oficial de Nàutica de Barcelona durant més de quaranta anys. L’any 1941 és nomenat professor numerari en propietat de “Máquinas y taller”. L’any 1942 exerceix també de Secretari de l’Escola de Nàutica , càrrec que ocupa fins 1958, data en què hi renuncia per poder-se dedicar entre altres coses, a començar a escriure la seva obra Tratado general de máquinas marinas. L’any 1946 publica la Trigonometria plana i del espacio, obra destinada a la preparació dels Primers Maquinistes Navals. L’any 1957 ingressa a l’Institut of Marine Engineers. L’octubre de 1964 pren possessió de la Cátedra de Motors de Combustió Interna. L’any 1959 es publica el primer volum del Tratado general de máquinas marinas; obra de vuit volums, de referència pels estudiants de màquines navals. Posteriorment se’n va fer una segona edició. Va arribar a ser Conseller Nacional d’Educació i va rebre nombroses condecoracions. El Juliol de 1970 se li concedeix la Creu del Mèrit Naval de Primera classe, amb distintiu blanc. Es jubilà l’any 1979. Durant tota la seva vida lluità per la dignificació de la professió del Maquinista Naval. L’any 1982 va redactar i defensar la seva tesi doctoral, En defensa de la màquina de vapor, amb la que va arribar a ser el primer marí Doctor en Ciències del Mar d'Espanya. També fou amant de la música i de la poesia: sabia tocar molt bé el violí i l’any 1972 va publicar Vanilóquio, llibre de poesia. Mor el 13 d’octubre de 1994 a la seva casa de St. Pere de Vilamajor.