Método del caso

Abstract

El Mètode del Cas (MdC), anomenat també anàlisi o estudi de casos, com a tècnica d'aprenentatge va tenir el seu origen a la Universitat de Harvard (Aproximadament en 1914), amb la finalitat que els estudiants de Dret, en el aprenentatge de les lleis, s'enfrontessin a situacions reals i haguessin de prendre decisions, valorar actuacions, emetre judicis fonamentats, etc. Amb el pas dels anys el MdC es va estendre a d’altres contextos, estudis, etc. i s'ha convertit en una estratègia molt eficaç perquè els estudiants assoleixin diversos aprenentatges i poguessin desenvolupar diferents habilitats gràcies al protagonisme que tenen en la resolució dels casos. El MdC és , doncs, una tècnica d'aprenentatge activa, centrada en la investigació de l’ estudiant sobre un problema real i específic que ajuda l'alumne a adquirir la base per a un estudi inductiu. Parteix de la definició d'un cas concret perquè l'alumne sigui capaç de comprendre, de conèixer i d'analitzar tot el context i les variables que intervenen en el cas objecte d’estudi.