Objetivo: Los trabajos realizados en el contexto de la arquitectura española sobre la cocina se han centrado, fundamentalmente, en su equipamiento. No se ha explicado, sin embargo, cómo se ha incorporado la cocina-moderna, ideada por arquitectas y economistas centroeuropeas en los años 20, al proyecto residencial en España. Este aspecto se aborda a través de proyectos de vivienda desarrollados entre 1929 y 1956. Su estudio nos desvelará el tránsito de la cocina pre-moderna, un recinto con fogón, hasta la cocina-moderna, el recinto especializado, una pieza identificativa del proyecto doméstico moderno.
Metodología: Establecidos los tres modelos de cocina-moderna europea y determinados los seis aspectos que las caracterizan, se realiza una descripción analítica de la cocina de los casos de estudio. Estos se toman de los concursos de vivienda desarrollados en 1929, 1949 y 1956, a los que se añaden dos ejemplos de proyectos residenciales significativos por cada uno de estos hitos temporales.
Conclusiones: El estudio desvela un proceso pausado y prolongado en el tiempo, del que estuvieron ausentes las arquitectas españolas, así como la exigua impronta de los concursos en la política de vivienda, entrando a cuestionar su capacidad para transformar o influir en la realidad.
Originalidad: Se plantea la reflexión sobre la aplicación de los procesos de investigación empírica y experimental como una alternativa a las propuestas derivadas de los concursos de proyectos. Un aspecto particularmente interesante para la investigación sobre residencia colectiva.
Objectiu: Els treballs realitzats en el context de l'arquitectura espanyola sobre la cuina s'han centrat, fonamentalment, en el seu equipament. No s'ha explicat, però, com s'ha incorporat la cuina-moderna, ideada per arquitectes i economistes centreeuropees en els anys 20, al projecte residencial a Espanya. Aquest aspecte s'aborda a través de projectes d'habitatge desenvolupats entre 1929 i 1956. El seu estudi ens desvetllarà el trànsit de la cuina pre-moderna, un recinte amb fogó, fins a la cuina-moderna, el recinte especialitzat, una peça identificativa del projecte domèstic modern.
Metodologia: Establerts els tres models de cuina-moderna europea i determinats els sis aspectes que les caracteritzen, es realitza una descripció analítica de la cuina dels casos d'estudi. Aquests es prenen dels concursos d'habitatge desenvolupats en 1929, 1949 i 1956, als quals s'afegeixen dos exemples de projectes residencials significatius per cada un d'aquestes fites temporals.
Conclusions: L'estudi revela un procés pausat i perllongat en el temps, del qual van estar absents les arquitectes espanyoles, així com la minsa empremta dels concursos en la política d'habitatge, entrant a qüestionar la seva capacitat per transformar o influir en la realitat.
Originalitat: Es planteja la reflexió sobre l'aplicació dels processos d'investigació empírica i experimental com una alternativa a les propostes derivades dels concursos de projectes. Un aspecte particularment interessant per a la investigació sobre residència col·lectiva.
Objective: The work carried out in the context of the Spanish architecture on the kitchen has mainly focused on its equipment. It has not been explained, however, how the modern-kitchen, conceived by architects and economists European in the 1920s, has been incorporated to the residential project in Spain. This aspect is addressed through housing projects developed between 1929 and 1956. Its study will reveal the transit of the pre-modern kitchen, a stove enclosure, to the modern kitchen, the specialized enclosure, an identifiable piece of the modern domestic project.
Methodology: An analytical description is made of the kitchen of the cases of study, after establishing the three models of kitchen-modern and the six characteristic aspects. These are taken from housing contests developed in 1929, 1949 and 1956, to which are added two examples of significant residential projects for each of these temporary milestones.
Conclusions: The study reveals a process that was paused and prolonged in time, of which the Spanish women architects were absent, as well as the limited imprint of the competitions in the housing policy, entering to question its capacity to transform or influence the reality.
Originality: It raises the reflection on the processes of empirical and experimental research as an alternative to the proposals derived from the project Competitions. This aspect seems particularly interesting for researching topics relating to collective housing.
