¿Influye la diversidad económica del barrio en su tasa de pobreza? El caso de Quito

View/Open
Document typeArticle
Defense date2019-02
PublisherCentre de Política de Sòl i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Abstract
Objetivo: La segregación residencial en las ciudades sudamericanas divide a los ciudadanos en función de su capacidad económica. Como resultado, las ciudades están formadas por barrios con características urbanas diferenciadoras en función del grupo económico. En esta investigación se estudia como característica urbana la diversidad económica, entendida como la representación en un barrio del mayor número de sectores económicos, y se explora su posible relación con la pobreza multidimensional.
Metodología: El estudio se realizó tomando el caso de la ciudad de Quito con una desagregación a nivel de parroquias o barrios como se hace referencia también a lo largo del artículo. La diversidad económica se la calculó utilizando la metodología de Shannon-Weaver y la pobreza multidimensional se basó en la metodología de Alkire y Foster (2007) y se adaptó al Censo de Población y Vivienda 2010. Se aplicaron herramientas de estadística descriptiva para medir la posible asociación entre las variables.
Conclusiones: El análisis muestra elevados niveles de correlación entre la diversidad económica en cada barrio y su índice de pobreza multidimensional.
Originalidad: La metodología aplicada permite encontrar un grado de asociación inverso entre la pobreza y la diversidad económica, sus conclusiones pueden ser abordadas desde perspectivas urbanistas o económicas para la implementación de políticas públicas a nivel subnacional. Objectiu: La segregació residencial a les ciutats sud-americanes divideix els ciutadans en funció de la seva capacitat econòmica. Com a resultat, les ciutats estan formades per barris amb característiques urbanes diferenciadores en funció del grup econòmic. En aquesta investigació s'estudia com a característica urbana la diversitat econòmica, entesa com la representació en un barri del major nombre de sectors econòmics, i es explora la seva possible relació amb la pobresa multidimensional.
Metodologia: L'estudi es va realitzar prenent el cas de la ciutat de Quito amb una desagregació a nivell de parròquies o barris com es fa referència també al llarg de l'article. La diversitat econòmica es la va calcular utilitzant la metodologia de Shannon-Weaver i la pobresa multidimensional es va basar en la metodologia de Alkire i Foster (2007) i es va adaptar al Cens de Població i Habitatge 2010. Es van aplicar eines d'estadística descriptiva per mesurar la possible associació entre les variables.
Conclusions: L'anàlisi mostra elevats nivells de correlació entre la diversitat econòmica en cada barri i el seu índex de pobresa multidimensional.
Originalitat: La metodologia aplicada permet trobar un grau d'associació invers entre la pobresa i la diversitat econòmica, les seves conclusions poden ser abordades des de perspectives urbanistes o econòmiques per a la implementació de polítiques públiques a nivell subnacional. Objective: Residential segregation in South American cities divides citizens according to their economic capacity. As a result, cities are formed by neighborhoods with differentiating urban characteristics depending on the economic group. In this research, economic diversity is studied as an urban characteristic, understood as the representation in a neighborhood of the greatest number of economic sectors, and its relationship with multidimensional poverty.
Methodology: The study was conducted taking the case of the city of Quito with a disaggregation level of parishes or neighborhoods, as is also referred to throughout the article. Economic diversity was calculated using the Shannon-Weaver methodology and multidimensional poverty was based on the methodology of Alkire and Foster (2007) and adapted to the 2010 Population and Housing Census. Descriptive statistics tools were applied to measure the possible association between the variables.
Conclusions: The analysis shows a direct relationship between the economic diversity in each neighborhood and its poverty rate.
Originality: The methodology applied allowed to find a degree of inverse association between poverty and economic diversity, its conclusions can be approached from urban or economic perspectives for the implementation of public policies at the subnational level.
Location
CitationHerrero Olarte, Susana [et al.]. ¿Influye la diversidad económica del barrio en su tasa de pobreza? El caso de Quito. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Febrer 2019, vol. 13, núm. 39, p. 145-160
DLB.43924-2006
ISSN1886-4805
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
5661-5252-1-PB.pdf | 770,2Kb | View/Open |