En el present document es dissenya un model virtual d’un túnel de vent i el seu ús està pensat per estudiar els perfils aerodinàmics que es creguin convenients per tal d’obtenir dades i resultats molt similars als models reals de túnel de vent.
Es comença amb una breu introducció a l’aerodinàmica i les característiques físiques de l‘aire com a fluid, seguit de la descripció dels models reals de túnel de vent, els seus usos i els perfils o cossos que s’hi estudien, també es descriuen els procediments que s’utilitzen en els programaris de simulació de fluids per tal de reflectir la realitat.
En el procés de definició del model es duu a terme el disseny dels perfils a estudiar amb eines de disseny en 3D com és el SolidWorks. Aquests perfils són importats al programari de simulació de volums finits com és el Flow3d degut al seu gran potencial per simular problemes complexos de dinàmica computacional de fluids.
Pel que fa a la definició del model virtual com a tal, es duu a terme el càlcul de tots els paràmetres de partida necessaris, la justificació de decisions i hipòtesis, així com la descripció detallada del model pel que fa a geometria, fluids, física del model, condicions inicials i de contorn, entre altres. De manera que queden justificats els passos seguits en el procés de definició i es permet recrear i utilitzar el model definit si interessa.
Posteriorment es realitzen varies simulacions del model virtual definit estudiant-hi un perfil alar concret per tal d’obtenir les forces generades per l’aire sobre tal perfil. Sempre prioritzant el bon comportament de la simulació i la convergència de resultats.
Finalment es realitza una comparativa dels diferents paràmetres obtinguts en les simulacions amb els valors reals coneguts per tal de demostrar l’eficàcia del model en referència a representar la realitat de manera correcte.
A mesura que s’ha anat avançant amb les simulacions s’ha anat comprenent la gran precisió que tenen els models reals i el repte que suposa intentar-ho reproduir virtualment de manera efectiva. Tot i així, les simulacions han estat satisfactòries tant pels resultats en sí com la comparativa que han permès dur a terme. També s’ha pogut entendre i comprovar els principis teòrics en que es basa el programari de simulació utilitzat i el seu potencial a l’hora de simular la realitat.
