Proposta de programa d'actuació de gestió de dejeccions ramaderes a l'illa de Menorca

Abstract

The livestock activity is the specialization of most of the Minorcan rural life, which mainly focuses on bovine livestock. As a result, most of the farmers' farmland of livestock is destinated to the crop of forage intended for livestock feed. These are fertilized with their own manure. Livestock dementations have always been considered a resource of great value for land since they provide nutrients to crops and other beneficial qualities for the soil. Even so, poor product management such as excessive dose in the soil, can cause major environmental problems. In the case of Menorca, the problem of the poor management of livestock manure is reflected in the contamination of aquifers, the only source of drinking water in the island. In order to deal with the existing problem, it is necessary to planify all the actions related to the management, from the storage and their application to the ground to the treatment processes. The proposed action program for the management of livestock manure, focused on the island of Menorca, aims to provide strategic solutions to the existing problem with the intention of orienting the current condition of waste to a future resource. In addition, it will be placed in the perspective of favoring the development of a circular and low carbon economy. In the first place, a diagnosis of the current situation of the island of Menorca has been carried out, highlighting those aspects which can be affected or engendered by the management of the deductions. This section emphasizes that the southern half of the island (the Migjorn aquifer) is declared vulnerable by nitrates and which causes the dose of nitrogen in the form of organic tanning to be limited. In order to detect the municipalities with excess nutrients nitrogen, phosphorus and potassium balances were carried out. As a result, given the condition of the declared vulnerable and non-vulnerable areas, the surpluses of nutrients can be traced back to the municipalities of Es Mercadal, Sant Lluís and Es Castell. In addition, maps of nitrogen productions were elaborated to locate the areas with high livestock intensity. The average storage capacity of every municipality was calculated, with a value around 5 months, which exceeds the value dictated by the regulations of the Balearic Islands. As final conclusions, it is proposed to improve the management of livestock manure: minimize production in origin, correct application of manure, redistribution of surplus to deficit municipalities or a treatment plant, keep a census of livestock with all animal species updated and make programmed fertilization plans.

L'activitat ramadera constitueix l'especialització de la major part de la vida rural menorquina, la qual es centra principalment en la ramaderia bovina. Com a conseqüència, la major part de les terres agrícoles dels ramaders es dediquen al cultiu de farratge destinats a l'alimentació del bestiar, les quals són fertilitzades amb les pròpies dejeccions. Des de sempre, les dejeccions ramaderes s'han considerat un recurs de gran valor per la terra, per aportar nutrients als cultius i altres qualitats beneficioses pel sòl. Tot i així, una mala gestió del producte, com per exemple un excés de la dosis al sòl, pot causar grans problemes ambientals. En el cas de Menorca, el problema de la mala gestió de les dejeccions ramaderes es veu reflectit en la contaminació d'aqüífers, els quals són l'única font d'aigua potable de l'illa. Per tal de fer front a la problemàtica existent, es fa necessària la planificació de totes les accions relatives a la gestió, des de l'emmagatzematge i aplicació al sòl fins als processos de tractament. La present proposta de programa d'actuació de gestió de dejeccions ramaderes enfocat a l'illa de Menorca té l'objectiu de donar solucions estratègiques al problema existent, amb la voluntat d'orientar la condició actual de residu a una de futura de recurs. A més, es situarà sota la perspectiva d'afavorir el desenvolupament d'una economia circular i baixa en carboni. En primer lloc, s'ha realitzat una diagnosi de la situació actual de l'illa de Menorca, destacant aquells aspectes que es poden veure afectats per la gestió de les dejeccions o en són una causa. D'aquest apartat es destaca que la meitat sud de l'illa (l'aqüífer de Migjorn) està declarat vulnerable per nitrats i per tant, es limita la dosi de nitrogen en forma d'adobat orgànic. Amb l'objectiu de conèixer els municipis amb excedents de nutrients es realitzen balanços de nitrogen, fòsfor i potassi. Com a resultat, tenint en compte la condició de les zones declarades vulnerables i no vulnerables, sorgeixen excedentaris de nutrients els municipis de Es Mercadal, Sant Lluís i Es Castell. A més, també s'elaboren mapes de produccions de nitrogen per localitzar les zones amb alta intensitat ramadera i es calcula la capacitat d'emmagatzematge mitjana de cada municipi, la qual ronda els 5 mesos per a tots, superant el valor dictat per la normativa de les Illes Balears. Com a conclusions finals, es proposa per millorar la gestió de les dejeccions ramaderes: minimitzar la producció en origen, aplicació correcta de les dejeccions, redistribució dels excedents als municipis deficitaris o a una planta de tractament, mantenir actualitzat un cens ramader amb totes les espècies animals i realitzar plans de fertilització programats.

La actividad ganadera constituye la especialización de la mayor parte de la vida rural menorquina, la que se centra principalmente en la ganadería bovina. Como consecuencia, la mayor parte de las tierras agrícolas de los ganaderos se dedican al cultivo de forraje destinados a la alimentación del ganado, las cuales son fertilizadas con las propias deyecciones. Desde siempre, las deyecciones ganaderas se han considerado un recurso de gran valor para la tierra, para aportar nutrientes a los cultivos y otras cualidades beneficiosas al suelo. Sin embargo, una mala gestión del producto, como por ejemplo un exceso de la dosis al suelo, puede causar grandes problemas ambientales. En el caso de Menorca, el problema de la mala gestión de las deyecciones ganaderas se ve reflejado en la contaminación de acuíferos, los cuales son la única fuente de agua potable de la isla. Con el fin de hacer frente a la problemática existente, se hace necesaria la planificación de todas las acciones relativas a la gestión, desde el almacenamiento y aplicación al suelo hasta los procesos de tratamiento. La presente propuesta de programa de actuación de gestión de deyecciones ganaderas enfocada en la isla de Menorca tiene el objetivo de dar soluciones estratégicas al problema existente, con la voluntad de orientar la condición actual de residuo a una de futura de recurso. Además, se situará bajo la perspectiva de favorecer el desarrollo de una economía circular y baja en carbono. En primer lugar, se ha realizado un diagnóstico de la situación actual de la isla de Menorca, destacando aquellos aspectos que pueden verse afectados por la gestión de las deyecciones o son una causa. De este apartado se destaca que la mitad sur de la isla (el acuífero de Migjorn) está declarado vulnerable por nitratos y por tanto, se debe limitar la dosis de nitrógeno en forma de abono orgánico. Con el objetivo de conocer los municipios con excedentes de nutrientes se realizan balances de nitrógeno, fósforo y potasio. Como resultado, teniendo en cuenta la condición de las zonas declaradas vulnerables y no vulnerables, surgen excedentarios de nutrientes los municipios de Es Mercadal, Sant Lluís y Es Castell. Además, también se elaboran mapas de producciones de nitrógeno para localizar las zonas con alta intensidad ganadera y se calcula la capacidad de almacenamiento promedio de cada municipio, la cual ronda los 5 meses, superando el valor dictado por la normativa de las Islas Baleares. Como conclusiones finales, se propone para mejorar la gestión de las deyecciones ganaderas: minimizar la producción en origen, aplicación correcta de las deyecciones, redistribución de los excedentes a los municipios deficitarios o a una planta de tratamiento, mantener actualizado un censo ganadero con todas las especies animales y realizar planes de fertilización programados.