Els alternans són variacions periòdiques en el potencial d'acció de les cèl·lules cardíaques. Aquests poden provocar el pas del ritme normal del cor a la taquicàrdia e inclòs a la fibril·lació, amb la pèrdua de la capacitat de bombeig del cor, que sovint resulta en mort cardíaca sobtada. En aquest treball, tractem els alternans tant a nivell unicel·lular com des d'un teixit unidimensional d'una certa longitud, el qual descriu el comportament que segueix un seguit de cèl·lules tenint en compte els seus enllaços. En primer lloc, estudiem el perquè de l'aparició d'alternans i plantegem dos mètodes de control discrets en els que la variable serà el període de batec del cor. Hem vist que la correcció és possible per tot període si els mètodes segueixen una sèrie de condicions. En el teixit cardíac, apliquem les correccions del cas unicel·lular i observem l'efecte que tenen els mètodes al extendre'ls a teixit. En aquest, hem vist que la variable longitud també repercuteix en l'eficàcia dels controls que funcionen de manera similar: deixen de controlar un cop arribada una longitud màxima de teixit.
