Tot i que la meva doble posició és indissociable; per una banda, com a membre del col·lectiu d'arquitectes catalans amb estudi en actiu i, per l'altra, com a docent e investigador, voldria que aquest escrit fos concebut i, per tant, entès i llegit com una crítica visió externa, tant a l'arquitectura catalana com als seus autors. Per aquest motiu he fet servir l'opinió personal d'amics i coneguts: joves arquitectes catalans i crítics (arquitectes) estrangers. Pensant, potser ingènuament i utòpicament, que d'aquesta manera un és més objectiu en els seus comentaris, i així d'aquesta manera poder oferir una visió més propera a la realitat i allunyada d'interessos particulars.
A pesar de que es indisoluble mi doble posición, por una parte como miembro del colectivo de arquitectos catalanes con estudio en activo y, por la otra, como docente e investigador, quisiera que este escrito Juera concebido y, por tanto, entendido y leído como una crítica visión externa, tanto a la arquitectura catalana como a sus autores. Para ello, he recurrido a captar la opinión personal de amigos y conocidos: jóvenes arquitectos catalanes y críticos (arquitectos) extranjeros. Pensando quizás utópicamente que, de este modo, uno es más objetivo en sus comentarios y así puede ofrecer una visión más próxima a la realidad y alejada de intereses particulares.
