L’objecte principal d’aquest estudi consisteix en caracteritzar el comportament dels aparells cardiovascular i respiratori d’un grup de 44 subjectes sans en dues posicions diferents: supí i assegut. Per fer-ho, s’han processat els senyals electrocardiogràfics i de flux respiratori per obtenir les sèries de durada dels cicles cardíac (RR) i respiratori (Ttot). S’han proposat un conjunt de paràmetres temporals i freqüencials per caracteritzar aquestes sèries i el seu acoblament. Finalment, s’ha realitzat un estudi estadístic dels paràmetres obtinguts.
S’ha observat que quan el subjecte està assegut, té lloc un augment en les freqüències cardíaca i respiratòria, la dispersió de dades es redueix en el cas dels intervals RR i Ttot, i augmenta en la freqüència respiratòria. A més a més, la simetria de les distribucions de probabilitat de la informació procedent de la sèrie Ttot augmenta en la mateixa postura.
D’altra banda, els paràmetres freqüencials mostren que en posició assegut augmenta l’activitat del sistema nerviós simpàtic degut a un increment de potència en el rang de freqüències baixes i una disminució en les altes freqüències de la sèrie RR. En el cas del senyal de flux respiratori, s’ha observat que en aquesta posició disminueix l’amplitud de potència. Per últim, els resultats obtinguts de l’acoblament dels dos senyals mostren que el grau de similitud dels paràmetres en diverses bandes freqüencials augmenta amb el subjecte assegut.
