Per tots és conegut que l'error refractiu pateix variacions al llarg de la nostra vida, però l'etapa més critica és la infància, període en el qual es produeix el procés d'emmetropització, aquest marcarà la tendència del nostre defecte refractiu. A més de l'error refractiu totes les habilitats perceptives i d'eficàcia visual pateixen un procés de maduració durant els primers anys de vida després del naixement. La majoria dels processos als quals ens referíem anteriorment tendeixen a finalitzar al voltant dels 6 anys aproximadament, per aquest motiu es va pensar que un bon interval de temps per fer un estudi de la variació de l'error refractiu seria el moment en el qual estan finalitzant i dos anys més tard, per així poder observar quina ha sigut l'evolució del sistema visual en aquest període de temps i detectar si hi ha una tendència evolutiva marcada per a cada habilitat o si aquestes no segueixen cap patró. A més de poder veure si l'evolució és l'esperada segons el que ens marca la teoria. Així doncs aquest treball s'ha basat en l'estudi evolutiu del sistema visual d'una població escolar concreta en dos anys diferents, concretament quan cursaven primer i tercer de primària.