Análisis de las aberraciones oculares y de la calidad visual con una lente experimental de ortoqueratología para control de miopías bajas

Abstract

Objectius: Avaluar l’eficàcia de dos dissenys experimentals de lents d’ortoqueratologia en el canvi de les aberracions oculars i la influència en la qualitat visual dels pacients. Mètode: Dels 38 pacients inclosos en l’estudi, en varen finalitzar 16. Es varen valorar les aberracions oculars, la sensibilitat al contrast (SC) l’agudesa visual (AV) i la refracció relativa perifèrica (RRP) en condicions inicials (línia base), després de dormir 10 nits consecutives amb una lent control (L1) i amb dos tipus de lents experimentals, de disseny esfèric (L2E) i asfèric (L2A) els diàmetres de zona òptica dels quals foren 4,90 mm i 3,30 mm respectivament, mantenint un descans d’un mes entre fases. Resultats: Es varen trobar diferències estadísticament significatives (p< 0,05) en les aberracions oculars entre la línia base (LB,) L2E i L2A en tots els casos excepte en el trefoil. No es varen trobar diferències entre els resultats de L2E i L2A. No es varen trobar diferències significatives en les aberracions internes entre la LB i el tractament ortoqueratològic. La qualitat visual va disminuir significativament després de L1 i en major mesura després de L2E i L2A. Es va trobar una relació negativa significativa (rho>-0,5, p<0,01) entre els canvis de l’aberració esfèrica (AE) amb les lents experimentals i els canvis en l’equivalent esfèric (M) de la RRP per a totes les excentricitats analitzades. La correlació entre el trefoil y el valor M va ser significativa per a totes les excentricitats excepte per als 20º temporals. Conclusions: Els dos dissenys de lents experimentals són més efectius en l’increment de les aberracions oculars que la lent control. L’increment d’aquestes aberracions és degut únicament als canvis cornials, donat que en les aberracions internes no es varen produir canvis. La qualitat visual va disminuir amb les lents experimentals. Els canvis en AE i el trefoil varen mostrar una relació significativa amb la RRP per a gairebé totes les excentricitats. En base a les conclusions extretes, s’obre la possibilitat de l’estudi del canvi de la RRP a través de l’aberrometria.