Lateralitat i problemes en la lectoescriptura

Abstract

Giambattista della Porta (1593) s’adonà que cada persona utilitzava d’una forma preferent un ull per mirar a través de telescopis o lupes. Aquesta observació va donar peu a un debat científic en quant a la importància de la lateralitat. Tot i l’extensa literatura que podem trobar, la funció de la dominància ocular i la de la lateralitat encara no són gaire clares ja que hi ha una gran variabilitat entre els estudis que s’han fet. L’objectiu principal d’aquest treball és intentar saber com i en quin grau està relacionada la lateralitat ull-mà amb els problemes de lectoescriptura, tenint en compte els diferents tipus de dominància ocular, les diferents distàncies i la qualitat de l’establiment de la lateralitat. A més, volem analitzar quin és el tipus de dominància ocular que influeix més en aquesta àrea. Per poder assolir aquest objectiu hem pres dades de 41 pacients d’una consulta de teràpia visual. Els resultats obtinguts evidencien la importància de tenir ben establertes tant la dominància manual com les oculars. Tot i així, sembla que la dominància ocular més relacionada amb la lectoescriptura és la sensorial de prop. En el nostre estudi, a penes hem trobat diferències significatives en les habilitats de lectoescriptura entre les lateralitats creuades i les ipsilaterals.