Evaluación de la arquitectura vernácula construida en tierra en la provincia de Mendoza. Planteamientos y resultados

Abstract

Objetivo: El patrimonio construido en Argentina, aunque relativamente joven en términos cronológicos, es amplio y diverso. Las edificaciones vernáculas, aquellas realizadas con medios y técnicas tradicionales y estrechamente ligadas a la cultura popular y anónima, constituyen buena parte de ese patrimonio material e inmaterial, ya que se fundamentan en la propia cultura popular y en sus tradiciones constructivas. Aunque en general en Argentina todo el patrimonio edificado es vulnerable, en el caso de la provincia de Mendoza es más evidente fundamentalmente por sus condiciones ambientales. Este trabajo plantea una evaluación del patrimonio vernáculo en norte de la provincia de Mendoza, con el fin de identificar las claves de su degradación, el estado de las tradiciones constructivas y de sus perspectivas y posibilidades a futuro. Metodología: Para ello se realizó un muestreo intencionado de casos en función de los contextos relevantes para la reproducción de esta arquitectura. Mediante herramientas para el relevamiento, evaluación y diagnóstico se plantea la situación actual y las posibles perspectivas. Conclusiones: La evaluación de lesiones y riesgos demuestra que la supuesta debilidad de la técnica tradicional no es la causa de su degradación y que si la calidad de la construcción es adecuada el riesgo ante el sismo puede ser reducido. Sin embargo, se comprueba cómo en el ámbito urbano es donde las tradiciones constructivas corren mayor peligro fundamentalmente debido a la asociación como arquitectura pobre y a la pérdida de los oficios tradicionales. Originalidad: Este artículo se inscribe en el campo interdisciplinar donde se emplean procedimientos tecnológicos y aspectos clave relacionados con las políticas de tomas de decisión en la conservación del patrimonio. Su relevancia y originalidad se sustenta en haber adoptado una perspectiva metodológica cuantitativa y cualitativa aplicada al patrimonio popular, con la finalidad de comprender sus dinámicas de cambios. Asimismo, esta investigación muestra la eficacia de las herramientas informáticas para analizar diferentes casos de estudio en ámbitos urbanos o rurales.

Objectiu: El patrimoni construït a Argentina, encara que relativament jove en termes cronològics, és ampli i divers. Les edificacions vernacles, aquelles realitzades amb mitjans i tècniques tradicionals i estretament lligades a la cultura popular i anònima, constitueixen bona part d'aquest patrimoni material i immaterial, ja que es fonamenten en la pròpia cultura popular i en les seves tradicions constructives. Tot i que, en general, a l’Argentina tot el patrimoni edificat és vulnerable, en el cas de la província de Mendoza és més evident, fonamentalment per les seves condicions ambientals. Aquest treball planteja una avaluació del patrimoni vernacle al nord de la província de Mendoza, per tal d'identificar les claus de la seva degradació, l'estat de les seves tradicions constructives i de les seves perspectives i possibilitats de futur. Metodologia: Per a això es va realitzar un mostreig intencionat de casos en funció dels contextos rellevants per a la reproducció d'aquesta arquitectura. Mitjançant eines per al rellevament, l’avaluació i el diagnòstic, es planteja la situació actual i les possibles perspectives. Conclusions: L'avaluació de lesions i riscos demostra que la suposada debilitat de la tècnica tradicional no és la causa de la seva degradació i que si la qualitat de la construcció és adequada el risc davant el sisme pot ser reduït. No obstant això, es comprova com en l'àmbit urbà és on les tradicions constructives corren més perill fonamentalment a causa de l'associació com a arquitectura pobra i a la pèrdua dels oficis tradicionals. Originalitat: Aquest article s'inscriu en el camp interdisciplinari on s'empren procediments tecnològics i aspectes clau relacionats amb les polítiques de preses de decisió en la conservació del patrimoni. La seva rellevància i originalitat es sustenta en haver adoptat una perspectiva metodològica quantitativa i qualitativa aplicada al patrimoni popular, amb la finalitat de comprendre les seves dinàmiques de canvis. Així mateix, aquesta investigació mostra l'eficàcia de les eines informàtiques per analitzar diferents casos d'estudi en àmbits urbans o rurals.

Objective:The built heritage in Argentina is wide and diverse, although relatively new in chronological terms. Vernacular buildings are made by traditional means and strongly associated to the anonymous and popular culture. They comprise a large portion of that tangible and intangible heritage since it is based on the popular culture itself and on its constructive traditions. Although the built heritage in Argentina is in general at risk, is more evident in the case of the province of Mendoza, due to its environmental conditions. This work proposes an assessment of the vernacular heritage in the north of the province of Mendoza in order to point out the keys of its deterioration, the condition of the constructive traditions and their future prospects. Methodology: For that purpose, a sampling of the cases was carried out according to relevant situations where this type of architecture is prominent. The current situation and the perspectives are suggested by means of several surveying, evaluation and diagnostic tools. Conclusions: Failure and risk assessment proves that the cause of the deterioration is not the assumed weakness of the traditional technique. Furthermore, the seismic risk may be low if the construction quality is adequate. It is confirmed that traditional building techniques are currently more threatened in urban areas due to their association as architecture for the poor and to the loss of traditional crafts. Originality: The paper is set within a multidisciplinary field, where technological procedures and the key aspects involved in the decision-making policy in "heritage conservation" are identified. Its relevance and original contribution derives from having adopted a quantitative and qualitative methodological perspective on vernacular heritage in order to understand the dynamics of the changes. Besides that, the paper shows de efficient of the informatics tools to analyze different cases in urban and rural territories.