Aquest projecte naix amb una clara vocació per la sostenibilitat i l’ecologisme. Quan buscava a la
intranet de l’Escola ofertes de TFG per poder realitzar sabia que havia de ser un treball diferent, allunyat
de la projecció de nous i sofisticats edificis que poc contribueixen a la conservació del medi natural que
(cada vegada menys) ens envolta. Es per això que quan vaig veure la proposició del Jesús Esquinas sobre
fer un estudi de la viabilitat d’uns horts urbans, em vaig endinsar sense cap mena de dubte a la tasca.
Per tant, aquest treball no només busca materials respectuosos amb el medi ambient i d’origen natural
sinó que a més té la intenció de ésser un tot sostenible i integrador dins del propi entorn del Campus de
Castelldefels. I es que l’activitat que es produirà en el recinte en sí ja parla per si sola d’aquest caràcter
ecològic i campestre del mateix, així que, el disseny i estructura dels serveis només tindrà sentit si
afavoreix la realització de la mateixa amb el mínim impacte sobre l’entorn. Des de la projecció dels
mòduls amb fusta fins a l’elecció d’un tipus de reg per goteig, qualsevol decisió ha estat pressa valorant
la sostenibilitat i viabilitat del conjunt.
Tot i la innegable importància de l’edificació com un bé primari i essencial, no hauríem d’oblidar mai els
criteris de racionalitat i sostenibilitat a l’hora de projectar els mateixos. Dotar a la societat
d’infraestructures necessàries per desenvolupar l’activitat humana i al mateix temps afectar l’entorn on
vivim no sembla la millor manera de garantir la continuació de l’espècie. Per això, els arquitectes tècnics
hem de donar un pas endavant en la solució d’aquest dilema, intentant fer un ús racional de les
matèries primeres i escollint sempre els materials més adequats i menys contaminants.
