Anàlisi de contaminants clàssics i emergents en mostres de dofins de l’oceà Índic i el mar Mediterrani
Visualitza/Obre
MEA_TFM_Berta_Sala_Solà.pdf (1,772Mb) (Accés restringit)
Sol·licita una còpia a l'autor
Què és aquest botó?
Aquest botó permet demanar una còpia d'un document restringit a l'autor. Es mostra quan:
- Disposem del correu electrònic de l'autor
- El document té una mida inferior a 20 Mb
- Es tracta d'un document d'accés restringit per decisió de l'autor o d'un document d'accés restringit per política de l'editorial
Annex_TFM_MEA_Berta_Sala_Solà.pdf (804,8Kb) (Accés restringit)
Sol·licita una còpia a l'autor
Què és aquest botó?
Aquest botó permet demanar una còpia d'un document restringit a l'autor. Es mostra quan:
- Disposem del correu electrònic de l'autor
- El document té una mida inferior a 20 Mb
- Es tracta d'un document d'accés restringit per decisió de l'autor o d'un document d'accés restringit per política de l'editorial
Correu electrònic de l'autorbertasalasolagmail.com
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2017
Condicions d'accésAccés restringit per decisió de l'autor
Tots els drets reservats. Aquesta obra està protegida pels drets de propietat intel·lectual i
industrial corresponents. Sense perjudici de les exempcions legals existents, queda prohibida la seva
reproducció, distribució, comunicació pública o transformació sense l'autorització del titular dels drets
Abstract
Els retardants de flama (FRs) són un grup de compostos que s’afegeixen als materials per
incrementar-ne la resistència al foc. Són persistents, es bioacumulen i es transporten a
llargues distàncies, i com que s’alliberen al medi amb facilitat, es troben en tot tipus de
matrius ambientals. Es consideren contaminants orgànics persistents (COPs) i per tant,
posseeixen propietats tòxiques que poden causar efectes adversos sobre la salut humana.
Tenint en compte aquest aspectes, els COPs s’han prohibit i s’hi han buscat alternatives.
Aquests compostos alternatius són denominats contaminants emergents, compostos no
considerats (encara) en les legislacions ambientals.
Els èters difenílics polibromats (PBDEs) i l’hexabromociclododecà (HBCD) són exemples de
FR clàssics. Un altre grup de compostos que també s'utilitza com FR són els FRs
organofosforats (OPFRs), considerats retardants de flama emergents (EFRs) Aquests han
estat també aplicats durant dècades com a plastificants.
L’objectiu general del present estudi és analitzar la presència i concentració de contaminats
orgànics emergents com són els FR nous (hexabromobenzè (HBB), pentabromoetilbenzè
(PBEB), decabromodifenil (DBDPE) età, declorans i OPFRs), junt amb uns COP ja ben
coneguts i caracteritzats, els FR clàssics (PBDEs, HBCD) en mamífers marins,
concretament en dofins de l’oceà Índic i del mar Mediterrani.
S’han analitzat múscul de 13 individus de l’oceà Índic i 15 del Mediterrani. Les mostres han
estat aconseguides per captures accidentals en el cas de l’Índic i per avaraments pel
Mediterrani.
Els PBDEs i HBB es determinen mitjançant GC-MS-MS, mentre que l’HBCD i els OPFRs
mitjançant LC-MS-MS. Pels declorans s’utilitza GC-MS-MS i ionització química. El DBDPE
i el BDE-209, degut al seu elevat pes molecular, s’analitzen amb les mateixes condicions
que PBDEs però amb GC-MS i ionització química negativa.
Els resultats obtinguts presenten alts nivells de PBDEs al mar Mediterrani (3738 ng/g lw)
comparat amb l’oceà Índic (465 ng/g lw). Pel que fa als HBCD també s’han trobat
concentracions més altes al Mediterrani. Per altre banda, els contaminants emergents com
els HBB i PBEB no s’han detectat a cap de les mostres ni de l’Índic ni del Mediterrani. En
canvi, el DBDPE no s’ha pogut quantificar al presentar concentracions massa baixes (<32,2
ng/g lw). Per últim, els OPFRs, els substituts dels PBDEs, s’han trobat a concentracions
similars entre l’Índic i el Mediterrani. Cal tenir en compte que aquest compost fa menys
temps que s’utilitza i també ha estat menys estudiat. En el cas de la presència d’OPFRs en
biota marina no hi ha cap altre estudi realitzat. Los retardantes de llama (FRs) son un grupo de compuestos que se añaden a los
materiales por incrementar su resistencia al fuego. Son persistentes, se bioacomulan y se
transportan a largas distancias, y como se liberan al medio con facilidad, se encuentran en
todo tipo de matrices ambientales. Se consideran contaminantes orgánicos persistentes
(COPs) y por lo tanto, poseen propiedades tóxicas que pueden causar efectos adversos
sobre la salud humana. Teniendo en cuenta estos aspectos, los COPs se han prohibido i se
han buscado alternativas. Estos compuestos alternativos se denominan contaminantes
emergentes, compuestos no considerados (aún) en las legislaciones ambientales.
Los éter difenílicos polibromados (PBDEs) y los hexabromociclodecano (HBCD) son
ejemplos de FR clásicos. Otro grupo de comouestos que también se utiliza como FR son los
FRs organofosforados (OPFRs), considerados retardantes de llama emergentes (EFRs).
Éstos han estado aplicados durante décadas como plastificantes.
El objetivo general del presente estudio es analizar la presencia y concentración de
contaminantes orgánicos emergentes como son los FR nuevos: hexabromobenzeno (HBB),
pentabromoetilbenzeno (PBEB), decabromodifenilo (DBDPE) etano, decloranes y OPFRs,
junto con unos COPs ya bien conocidos y caracterizados, los FR clásicos (PBDEs, HBCD)
en mamíferos marinos, concretamente en delfines del océano Índico y del mar
Mediterráneo.
Se han analizado músculo de 13 individuos del océano Índico y 15 del Mediterráneo. Las
muestras han sido conseguidas por capturas accidentales en el caso del Índico y por
varamientos por los del Mediterráneo.
Los PBDEs y HBB se determinan mediante GC-MS-MS, mientras que el HBCD y los
OPFRs mediante LC-MS-MS. Para los decloranes se utiliza GC-MS-MS y ionización
química. El DBDPE y el BDE-209, debido a su elevado peso molecular, se analizan con las
mismas condiciones que PBDEs pero con GC-MS y ionización química negativa.
Los resultados obtenidos presentan altos niveles de PBDEs en el mar Mediterráneo (3738
ng/g lw) comparado con el océano Índico (465 ng/g lw). En cuanto a los HBCD también se
han encontrado concentraciones más altas en el Mediterráneo. Por otro lado, los
contaminantes emergentes como los HBB y PBEB no se han detectado en ninguna de las
muestras ni del Índico ni del Mediterráneo. En cambio, el DBDPE no se ha podido
cuantificar al presentar concentraciones demasiado bajas (<32,2 ng / g lw). Por último, los OPFRs, los sustitutos de los PBDEs, se han encontrado en concentraciones similares entre
el Índico y el Mediterráneo. Hay que tener en cuenta que este compuesto hace menos
tiempo que se utiliza y también ha sido menos estudiado. En el caso de la presencia de
OPFRs en biota marina no hay ningún otro estudio realizado. Flame retardants (FRs) are a group of compounds that are added to the materials by
increasing their fire resistance. They are persistent, bioacomulan and transported over long
distances, and as they are released to the medium easily, they are in all types of
environmental matrices. They are considered to be persistent organic pollutants (POPs) and
therefore have toxic properties that can cause adverse effects on human health. Given these
aspects, POPs have been banned I have looked for alternatives. These alternative
compounds are called emerging pollutants, compounds not considered (yet) in
environmental legislations.
The pentabromoethylbenzene (PBDEs) and the hexabromocyclododecane (HBCD) are
examples of classic FR. Another group of comwests that are also used as FR are the FRs
organophosphorus (OPFRs), considered emergent flame retardants (EFRs). These have
been applied for decades as plasticizers.
The general objective of this study is to analyze the presence and concentration of emerging
organic pollutants such as the new FR: hexabromobenzene (HBB),
pentabromoethylbenzene (PBEB), decabromodiphenyl ethane (DBDPE), dechloranes and
OPFRs, together with some COPs already well-known and characterized, the classic FR
(PBDEs, HBCD) in marine mammals, specifically in dolphins of the Indian Ocean and the
Mediterranean Sea.
Have been analyzed muscle of 13 individuals of the Indian Ocean and 15 of the
Mediterranean. The samples have been achieved by accidental catches in the case of the
Indian and by strandings in the Mediterranean.
PBDEs and HBB are determined by GC-MS-MS, while HBCD and OPFRs using LC-MS-Ms.
GC-MS-MS and chemical ionization are used for decloranes. The DBDPE and the BDE-209,
due to its high molecular weight, are analyzed with the same conditions as PBDEs but with
GC-MS and negative chemical ionization.
The results obtained present high levels of PBDEs in the Mediterranean Sea (3738 ng/g lw)
compared with the Indian Ocean (465 ng/g lw). Higher concentrations in the Mediterranean
have also been found in the HBCD. On the other hand, emerging contaminants such as
HBB and PBEB have not been detected in any of the samples either from the Indian or the
Mediterranean. Instead, DBDPE has not been quantified when it has too low concentrations
(< 32.2 ng/g lw). Finally, the OPFRs, the substitutes of the PBDEs, have been found in similar concentrations between the Indian and the Mediterranean. It should be taken into
account that this compound has been used for less time and has also been less studied. In
the case of the presence of OPFRs in marine biota there is no other study performed.
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN ENGINYERIA AMBIENTAL (Pla 2014)
Col·leccions
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
MEA_TFM_Berta_Sala_Solà.pdf | 1,772Mb | Accés restringit | ||
Annex_TFM_MEA_Berta_Sala_Solà.pdf | 804,8Kb | Accés restringit |