La repercussió que pot tenir un terratrèmol sobre un edifici és un factor important a tenir en compte
a l’hora d’edificar. En aquest projecte, s’ha dut a terme un estudi sísmic per a varis edificis
característics de l’Eixample per tal d’analitzar les conseqüències que tindria una acció sísmica a un
edifici rectangular, un xamfrà i el xamfrà girat 45 graus. Durant l’època de construcció de l’Eixample
no s’havien establert criteris per a l’estudi sísmic ni es tenien eines ni coneixements suficients, es per
això, que s’ha decidit fer-ne l’estudi i veure’n els riscs que realment tenen aquestes construccions.
Primerament, es fa un estudi de la zona territorial i quins moviments sísmics poden ocórrer,
seguidament s’analitza la capacitat de cada edifici per aguantar les sol·licitacions i finalment es
procedeix a fer-ne l’anàlisi dels danys que podrien succeir. Per escollir el millor mètode, s’han
estudiat diferents Normes i s’ha escollit la més adient al cas d’estudi, la realitzada exclusivament per
al territori de Barcelona, en el projecte realitzat per Irizarry (IRIZARRY, 2004). Per a la realització del
projecte s’ha utilitzat el programa de càlcul Matlab i el de creació d’edificis com el Tremuri.
Com a resultat, es pot assegurar que, un edifici rectangular de banda és més vulnerable i té més risc
de patir danys en cas d’un terratrèmol, pel que es considera una estructura més rígida. Pel que fa als
xamfrans, l’edifici aguanta més esforços i obté un desplaçament més gran sent més dúctil que el
rectangular.
A més, s’han comparat resultats segons l’acceleració sísmica proposta per vàries Normes i els
resultats difereixen molt entre ells, això implica que, segons el criteri escollit, el dimensionament i els
factors de seguretat a tenir en compte a l’hora d’edificar puguin estar dimensionats erròniament.
