L'arsènic és un dels 10 productes químics de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) de major preocupació per la salut pública. El límit actual recomanat d'arsènic a l'aigua potable és de 10 ppb. Les tècniques habituals per la seva quantificació són cares i utilitzen instruments grans i voluminosos que només són aptes per al seu ús en laboratori. En canvi, les tècniques voltamperomètriques són més simples, de baix cost i permeten la utilització d’equips portàtils capaços de determinar elements traça. Aquest és el cas dels elèctrodes screen printed (SPE). A més a més, la composició de la seva superfície pot ser fàcilment modificada amb l’addició de nanopartícules per millorar la sensibilitat. En aquest sentit, es va proposar detectar arsènic en solució mitjançant voltamperometria i SPEs modificats amb nanopartícules de plata, les quals es poden obtenir per diferents tipus de síntesi. En aquest treball s’han estudiat dos tipus de nanopartícules (NPs): de via sintètica de diferents formes i mides (llavors i nanoprismes de plata) i també NPs de síntesi respectuosa amb el medi ambient o “verdes”. Tots els tipus es van caracteritzar microscòpicament i es van utilitzar en la modificació de SPEs comercials de nanofibres de carboni. La determinació d’arsènic es va realitzar mitjançant voltamperometria de redissolució anòdica en el mode de pulsos diferencials (DPASV) i es van optimitzar els paràmetres experimentals. El millor resultat es va aconseguir amb les NPs sintètiques i més concretament, amb les llavors de plata, aconseguint un límit de detecció de 1,66 ppb per un rang lineal de fins 50 ppb. Finalment, es va aplicar a una mostra real (aigua de l’aixeta “spiked”) , de la qual s’ha pogut determinar la seva concentració amb una desviació d’un 1%.
