En el present treball es porta a terme un estudi de la combustió dels contenidors de brossa analitzant els diferents tipus de dipòsits que hi ha al mercat i els tipus de residus que es poden trobar en aquests. D’altra banda, també s’estudiar{ la resistència al foc dels mateixos i es detallar{ diferents maneres d’evitar la crema d’aquests.
En primer lloc, s’ha realitzat una petita revisió de diferents accidents ocorreguts que estan directament relacionats amb la crema de contenidors per poder extreure diferents factors que es repeteixen en tots ells. S’han descrit els diferents contenidors que es poden trobar en el mercat depenent de la marca que els fabriqui, que en aquest cas són Thesal y Ros Roca i, amb diferents contenidors de segona marca, s’ha realitzat dos probes de resistència al foc amb l’ajuda dels bombers. També s’ha calculat les característiques d’un incendi d’aquest tipus de manera teòrica per poder relacionar-lo amb les dades experimentals.
A continuació, es presenten diferents propostes preventives per evitar que els contenidors de brossa siguin objecte d’actes vand{lics o que en el cas que ho siguin, els desperfectes causats sobre aquests i sobre l’entorn siguin mínims. També s’estudia tant com els fums produïts en un incendi així com els efectes negatius que aquests provoquen als éssers humans.
Finalment, es pot afirmar que la crema de contenidors generalment, no només afecta al dipòsit en si, sinó que també afecta a qualsevol mobiliari que hi hagi al voltant ja siguin vehicles, altres contenidors o arbres i per evitar-ho el sistema de protecció més comú consisteix en enterrar els dipòsits construint emmagatzematges subterranis. D’altre banda, els retardants del foc com la llana de roca o la fibra de vidre resulten especialment útils per evitat tant com la propagació del foc com per minimitzar els efectes d’aquest inclús si només s’incorporen en la tapa del dipòsit.
