Espacio público contemporáneo en la ciudad del Siglo XXI: ¿Crisis o trasformación?
View/Open
Cita com:
hdl:2117/114751
Document typeArticle
Defense date2018-02
PublisherCentre de Política de Sòl i Valoracions, CPSV / Universitat Politècnica de Catalunya, UPC
Rights accessOpen Access
Except where otherwise noted, content on this work
is licensed under a Creative Commons license
:
Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Spain
Abstract
Objetivo: Analizar el papel de los centros comerciales como espacios públicos de la ciudad contemporánea, que se convierten, por su apropiación, funciones y significados, en espacios públicos representativos del ocio y el esparcimiento de la vida moderna. Los ‘malls’ suplantan la función histórica de la plaza y la calle tradicional para transformarse en lugares que representan la utopía y aspiraciones de las clases medias y altas; como también de una parte de los sectores menos favorecidos en su proyecto de ascenso a niveles más altos de la escala social; y se constituyen como islas de funciones particulares en el contexto de la ciudad; significado inequívoco de la fragmentación, dispersión y especialización de la ciudad contemporánea. Los espacios públicos y la estructura total de las urbes, los códigos formales y funcionales de su identidad se ven implicados nuclearmente en el proceso de transformación modernizadora de la ciudad contemporánea, fenómeno que permite su realización bajo la influencia de los escenarios en construcción del siglo XXI.
Metodología: Utilizando referencias teóricas de autores como Borja & Muxi (2003), Fuentes Gómez (2005) y Baudrillard (1978) y una observación y análisis participante, se estudian estas estructuras arquitectónicas diseñadas no para ser vistas y admiradas desde afuera, sino disfrutadas interiormente; espacios de exclusividad para personas identificadas no como ciudadanos sino como consumidores.
Conclusiones: Esta investigación está dirigida a especialistas y profesionales que realizan estudios urbanos y específicamente análisis de estos espacios públicos que se convierten en una especie de nodos autónomos; si se analiza su vinculación con la estructura urbana, pero si observamos sus usos y significados, se convierten en espacios independientes de la vida ciudadana que contribuyen a la dispersión y a la concentración individualizada que confirma las características de la ciudad contemporánea.
Originalidad: La caracterización de los centros comerciales (espacios especializados en el ocio y el consumo) como espacios públicos de la sociedad contemporánea nos lleva a confirmar como el espacio público se ha posicionado como un tema relevante en los debates actuales de la ciudad. Objectiu: Analitzar el paper dels centres comercials com a espais públics de la ciutat contemporània, que es converteixen, per la seva apropiació, funcions i significats, en espais públics representatius de l'oci i l'esplai de la vida moderna. Els ‘malls’ suplanten la funció històrica de la plaça i el carrer tradicional per transformar-se en llocs que representen la utopia i aspiracions de les classes mitjanes i altes; com també d'una part dels sectors menys afavorits en el seu projecte d'ascens a nivells més alts de l'escala social; i es constitueixen com a illes de funcions particulars en el context de la ciutat; significat inequívoc de la fragmentació, dispersió i especialització de la ciutat contemporània. Els espais públics i l'estructura total de les urbs, els codis formals i funcionals de la seva identitat es veuen implicats de manera nuclear en el procés de transformació modernitzadora de la ciutat contemporània, fenomen que permet la seva realització sota la influència dels escenaris en construcció del segle XXI.
Metodologia: Utilitzant referències teòriques d'autors com Borja & Muxi (2003), Fonts Gómez (2005) i Baudrillard (1978) i una observació i anàlisi participant, s'estudien aquestes estructures arquitectòniques dissenyades no per ser vistes i admirades des de fora, sinó gaudides interiorment; espais d'exclusivitat per a persones identificades no com a ciutadans sinó com a consumidors.
Conclusions: Aquesta investigació està dirigida a especialistes i professionals que realitzen estudis urbans i específicament anàlisi d'aquests espais públics que es converteixen en una mena de nodes autònoms; si s'analitza la seva vinculació amb l'estructura urbana, però si observem els seus usos i significats, es converteixen en espais independents de la vida ciutadana que contribueixen a la dispersió i a la concentració individualitzada que confirma les característiques de la ciutat contemporània.
Originalitat: La caracterització dels centres comercials (espais especialitzats en l'oci i el consum) com a espais públics de la societat contemporània ens porta a confirmar com l'espai públic s'ha posicionat com un tema rellevant en els debats actuals de la ciutat. Objective: To analyze the role of shopping centers as public spaces in the contemporary city, that become, because of their appropriation, functions and meanings, in spaces that are representative of the leisure and recreation of modern life. The malls supplant the historical function of the traditional square and street to transform into places that represent the upper and middle classes’ utopia and aspirations; as well as the aspirations of a part of the less favored in their ascent project towards higher levels of the social scale; and they are constituted as islands of particular functions in the city’s context; unmistakable meaning of the contemporary city’s fragmentation, dispersion and specialization. The public spaces and the total structure of cities, the formal and functional codes of its identity are implicated nuclearly in the modern city’s process of modernizing transformation, phenomenon that allows its accomplishment under the influence of the XXI century’s construction scenarios.
Methodology: Using theoretical references from authors like Borja & Muxi (2003), Fuentes Gómez (2005) and Baudrillard (1978) and a partaker observation and analysis, these architectural structures are studied. These places are designed not to be seen and admired from the outside, but to be enjoyed inwardly; exclusiveness spaces for people that identify not as citizens, but as consumers.
Conclusions: This investigation is targeted towards specialists and professionals that carry out urban studies, and specifically analysis of these public spaces that convert in a species of autonomous nodes, if their link with the urban structure is analyzed; but if we observe their uses and meanings, they become independent spaces of civic life that contribute to the dispersion and individualized concentration that confirm the characteristics of the contemporary city.
Originality: The characterization of shopping centers (spaces specializing in leisure and consumption) as public spaces of the contemporary society leads us to confirm how the public space has positioned itself as a relevant issue in the current debates of the city.
CitationPérez Bourzac, Maria Teresa. Espacio público contemporáneo en la ciudad del Siglo XXI: ¿Crisis o trasformación?. A: "ACE: Architecture, City and Environment", Febrer 2018, vol. 12, núm. 36, p. 131-140
DLB.43924-2006
ISSN1886-4805
Files | Description | Size | Format | View |
---|---|---|---|---|
5300-3180-1-PB.pdf | 601,6Kb | View/Open |