Nuevas cerámicas para implantes dentales
Visualitza/Obre
Realitzat a/ambEstratègia Momentum Co
Tipus de documentProjecte Final de Màster Oficial
Data2017-02-06
Condicions d'accésAccés obert
Llevat que s'hi indiqui el contrari, els
continguts d'aquesta obra estan subjectes a la llicència de Creative Commons
:
Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 3.0 Espanya
Abstract
Les ceràmiques de circona dopades amb itri posseeixen diverses propietats molt interessants des del punt de vista tecnològic. Amb diferents quantitats de dopant, s'utilitzen ja sigui com a material estructural, en piles de combustió d'òxid sòlid o en revestiments d'aleps de turbina en avions.
En aquest projecte ha sigut dut a terme un estudi sobre la circona policristal·lina tetragonal estabilitzada amb un 3% molar d'itri (3Y-TZP) la qual posseeix una alta resistència mecànica i una acceptable tenacitat per a un òxid ceràmic. Actualment s'utilitza en odontologia per produir corones, ponts, implants dentals..., degut principalment a les seves excel·lents propietats mecàniques, el seu aspecte estètic semblant al de les dents i la seva biocompatibilitat.
Tot i això, existeix una problemàtica amb la utilització del 3Y-TZP durant temps prolongats en contacta amb aigua. La superfície del 3Y-TZP es deteriora lentament amb el temps, ja que apareix una transformació de fase en una capa superficial molt prima i es formen microesquerdes entre els grans. Aquest fenomen rep el nom de degradació hidrotèrmica o degradació a baixa temperatura (LTD), i pot arribar a reduir de forma important la resistència a la fractura.
L'objectiu d'aquest projecte ha sigut partir de 3Y-TZP amb una esquerda artificial a la superfície i estudiar la influència de la LTD en la resistència a fractura.
S'han sotmès provetes amb una esquerda Palmqvist generada per indentació Vickers en la superfície a tractaments accelerats de degradació hidrotèrmica i s'han analitzat el seu efecte sobre la resistència de les provetes. Al mateix temps, s'han realitzat altres tractaments com recuit inicial o recuit posterior a la degradació. En tots els casos s'ha analitzat el canvi en la tenacitat de fractura amb els tractaments.
El principal resultat obtingut ha sigut el fet de demostrar que en presència d'una esquerda, els tractaments de degradació hidrotèrmica que disminueixen la resistència de provetes llises, contràriament, augmenta la resistència de provetes esquerdades. S'analitzen aquests resultats amb l'ajuda dels resultats de resistència mecànica obtinguts al realitzar un tractament de recuit sobre les provetes degradades.
S'han realitzat també anàlisi de microscopia òptica i de MEB (microscopi electrònic d'escombratge) per determinar el tipus d'esquerda que es produeix a les provetes i poder així calcular posteriorment la tenacitat.
Cal comentar que, en alguns apartats, s'han obtingut resultats poc concloents, a causa de la impossibilitat de realitzar més assajos a causa del trasllat dels laboratoris del ETSEIB al Campus Besòs, el qual es va iniciar al principi de novembre i que encara no ha finalitzat.
TitulacióMÀSTER UNIVERSITARI EN CIÈNCIA I ENGINYERIA DE MATERIALS (Pla 2014)
Fitxers | Descripció | Mida | Format | Visualitza |
---|---|---|---|---|
TFM 19-01-2017.pdf | 4,110Mb | Visualitza/Obre |