Dona i estructures. L'aparelladora, l'arquitecta tècnica i l'enginyera de l'edificació davant les estructures

Abstract

Dones i estructures: visió i anàlisi generals de la situació de la dona en l’àmbit de les estructures arquitectòniques recorre els diferents aspectes rellevants de l’evolució de la ciència estructural, l’arquitectura tècnica i l’accés de la dona al coneixement, i s’aproxima a l’actualitat d’aquests tres grans blocs en el nostre entorn més proper. L’anàlisi de l’estat del coneixement a partir del resum de l’evolució històrica de l’arquitectura tècnica, des dels seus orígens al segle XV fins a l’actualitat defineix el context de la professió, que no compta amb presència femenina fins ben iniciat el segle XX. La síntesi dels grans esdeveniments de la ciència d’estructures i de la confluència entre l’arquitectura i l’enginyeria mostren la gran quantitat d’investigacions i revisions de les teories que han sorgit de la mà dels canvis en el món de la construcció i la seva complexitat, en paral·lel a l’evolució de la matemàtica, la física, l’art, la tècnica i les noves tecnologies. La recerca documental sobre les aportacions de les dones a l’evolució científica permet visibilitzar alguns dels molts noms de la història a mode de referències i notes biogràfiques que palesen la importància de la seva lluita per accedir als àmbits que la societat, al llarg del temps, els ha vetat, i planteja la pèrdua immesurable que ha significat aquesta discriminació per a la humanitat. La visió de context respecte de la situació política espanyola del segle XX i la de la integració de la dona al món universitari i de l’àmbit de l’arquitectura tècnica ens apropen al punt de partida de les professionals al nostre entorn geogràfic i temporal més proper; un punt de partida molt desfavorable en comparació amb la resta del món desenvolupat que afegeix més rellevància als èxits en matèria d’igualtat i que s’han assolit en els darrers anys.