Comprovació de les teories de dosificació de Fuller i Bolomey

Abstract

El formigó és un dels materials més importants en la construcció, ja que és de gran utilitat al ser molt polivalent. La recerca de nous materials avança i la millora d’altres encara està en procés. És per això que es fa aquest estudi, es volen aconseguir dosificacions del formigó òptimes i més resistents disminuint l’aigua i afegint fluïdificant, i sempre que sigui possible complint la normativa vigent corresponent a la Instrucció del Formigó Estructural (EHE-08). S’han preparat i analitzat diferents mostres en diferents condicions ambientals i edats d’envelliment, i així poder determinar les propietats d’aquestes, més concretament, aquestes modificacions en les mostres sorgeixen de disminuir la quantitat d’aigua tot incorporant petites dosis de fluïdificant. Per entendre bé els canvis en les diferents dosificacions que es fan, en els primers capítols es fa un estudi a nivell general del formigó, dels materials utilitzats i la seva caracterització, així com els assajos de porositat o mecànics de flexió-tracció i compressió per a cada una de les provetes. I ja per últim es fa un recull dels resultats i les interpretacions que s’han fet. Després de moltes proves s’ha aconseguit trobar les dosificacions per anar reduint l’aigua en proporció a l’augment de fluïdificant. I tot i que algunes resistències són baixes, s’han fet diferents proves per comprovar alguns errors que s’han suposat i s’ha comprovat que el fluïdificant emprat no era l’adequat, entre d’altres.