Show simple item record

dc.contributorSabaté Bel, Joaquín
dc.contributorOrduña Giró, Paula
dc.contributor.authorRocamonde Lourido, Javier
dc.coverage.spatialeast=2.012042999267578; north=41.40778024257607; name=08620 Sant Vicenç dels Horts, Barcelona, Espanya
dc.coverage.spatialeast=1.8850214000000278; north=42.00550499999999; name=Viladomiu Nou, Barcelona, Espanya
dc.coverage.spatialeast=2.1371050000000196; north=41.3692968; name=Constitució - Jocs Florals, 08014 Barcelona, Espanya
dc.date.accessioned2018-01-16T18:52:06Z
dc.date.available2018-01-16T18:52:06Z
dc.date.issued2017-10
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/112871
dc.descriptionMàster universitari en Estudis Avançats en Arquitectura: Urbanisme
dc.description.abstractEsta investigación es un primer paso de un proyecto más ambicioso que busca indagar en la relación entre los procesos cooperativos surgidos en torno a los (bienes) comunes y las formas de humanización del territorio que resultan de ellos. En este trabajo final de master me centro en el análisis de los modelos de gobernanza colaborativos en la construcción y reivindicación de tres paisajes productivos vinculados al Llobregat. La khôra de los comunes es una metáfora que alude a dos conceptos muy antiguos que, ante las crisis ambientales y sociales que atravesamos, vuelven a ser pertinentes para superar las discusiones históricas de campo versus ciudad y público versus privado; quizás las dos distinciones más importantes a la hora de explicar la ciudad a lo largo del siglo XX. En esta tesina propongo una mirada holística a la ciudad y al territorio desde la perspectiva del bien común, prestando especial atención a las dinámicas cooperativas protagonizadas por la sociedad civil. Me detengo en algunos paisajes productivos vinculados al río Llobregat, un recurso común próximo que a lo largo de la historia ha demostrado gran capacidad de articulación territorial. Para abordar su análisis, elijo una muestra heterogénea y representativa de casos de estudio vinculados al río: el Canal de la Infanta, las colonias industriales Viladomiu Vell y Nou y el recinto industrial de Can Batlló. A través del análisis comparativo de estos tres casos, trato de verificar hasta qué punto son ciertas las siguientes cuatro hipótesis: 1. El recorrido de ida y vuelta del común en el Llobregat El período de industrialización del río Llobregat, durante la segunda mitad del siglo XIX, supone la privatización sistemática de los bienes comunes construidos de forma cooperativa durante los siglos anteriores. Tras la crisis del modelo de producción industrial, en el último tercio del siglo XX, muchos paisajes productivos vinculados al río son reclamados de nuevo por la sociedad civil como (bienes) comunes contemporáneos. 2. La relación entre la capacidad de cooperación de la comunidad y el auge de los valores patrimoniales Los períodos de prosperidad de los paisajes productivos que analizo, se caracterizan por modelos de gobernanza que tienden a la cooperación, a veces forzada, de la comunidad local. A la inversa, los periodos de crisis, son la manifestación de un desequilibrio en el modelo de cooperación de los agentes que los habitan. 3. Las fases en la relación de la sociedad civil con el patrimonio El valor que la sociedad civil atribuye al patrimonio varía a lo largo del tiempo, influenciado por el contexto económico, social y urbanístico. Se pueden establecer varios períodos asimilables a todos casos de estudio que sintetizan las distintas fases de esta evolución. 4. El común como nueva hipótesis programática para el patrimonio en crisis La producción de común, apoyada en modelos de cooperación protagonizados por la sociedad civil, representa actualmente una alternativa de actualización programática para la revalorización de algunos paisajes productivos en crisis. Para arrojar un poco de luz sobre los conceptos planteados, realizo una comparativa de documentos históricos y trabajos ya existentes que describen la evolución de los escenarios analizados y el rol de los distintos agentes involucrados a lo largo del tiempo. Finalmente, sintetizo las conclusiones de cada caso en una serie de diagramas de cooperación que permiten comprender la evolución de la gobernanza.
dc.description.abstractAquesta investigació és un primer pas d’un projecte més ambiciós que busca indagar en la relació entre els processos cooperatius sorgits al voltant dels (béns) comuns i les formes d’humanització del territori que resulten d’ells. En aquest treball final de màster em centro en l’anàlisi dels models de governança col·laboratius en la construcció i reivindicació de tres paisatges productius vinculats al Llobregat. La khôra dels comuns és una metàfora que fa referencia a dos conceptes molt antics que, davant les crisis ambientals i socials que travessem, tornen a ser pertinent per a superar les discussions històriques del camp versus ciutat i públic versus privat; potser les dues distincions més importants a l’hora d’explicar la ciutat durant el segle XX. En aquesta tesina proposo una mirada holística sobre la ciutat i el territori des de la perspectiva del bé comú, posant especial atenció a les dinàmiques cooperatives protagonitzades per la societat civil. M’aturo en alguns paisatges productius vinculats al riu Llobregat, un recurs comú proper que durant la història ha demostrat gran capacitat d’articulació territorial. Per abordar la seva anàlisi escullo una mostra heterogènia i representativa de casos d’estudi vinculats al riu: el Canal de la Infanta, les colònies industrials Viladomiu Vell i Nou i el recinte industrial de Can Batlló. A través de l’anàlisi comparativa d’aquests tres casos, procuro verificar fins a quin punt són certes les següents quatre hipòtesis: 1. El recorregut d’anada i tornada del comú al Llobregat El període de la industrialització del riu Llobregat, durant la segona meitat del segle XIX, suposa la privatització sistemàtica dels bens comuns construïts de forma cooperativa durant els segles anteriors. Després de la crisi del model de producció industrial, al darrer terç del segle XX, molts paisatges productius vinculats al riu són reclamats de nou per la societat civil com a (béns) comuns contemporanis. 2. La relació entre la capacitat de cooperació de la comunitat i l’auge dels valors patrimonials Els períodes de prosperitat dels paisatges productius que analitzo, es caracteritzen per models de governança que tendeixen a la cooperació, de vegades forçada, de la comunitat local. A la inversa, els períodes de crisi, són la manifestació d’un desequilibri en el model de cooperació dels agents que els habiten. 3. Les fases en la relació de la societat civil amb el patrimoni El valor que la societat civil atorga al patrimoni varia al llarg del temps, influenciat pel context econòmic, social i urbanístic. Es poden establir diversos períodes assimilables a tots els casos d’estudi que sintetitzen les diferents fases d’aquesta evolució. 4. El comú com a nova hipòtesi programàtica per al patrimoni en crisi La producció comú, recolzada en models de cooperació protagonitzats per la societat civil, representa actualment una alternativa d’actualització per a la revalorització d’alguns paisatges productius en crisi. Per a posar una mica de llum sobre els conceptes plantejats, realitzo una comparativa de documents històrics i treballs ja existents que descriuen l’evolució dels escenaris analitzats i el rol dels diferents agents involucrats al llarg del temps. Finalment sintetitzo les conclusions de cada cas en una sèrie de diagrames de cooperació que permeten comprendre l’evolució de la governança.
dc.language.isospa
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rightsAttribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-sa/3.0/es/
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Urbanisme
dc.subject.lcshLlobregat River (Spain)
dc.subject.lcshIndustrial archaeology -- Spain -- Catalonia
dc.subject.lcshCommunity participation -- Spain -- Catalonia
dc.subject.lcshCultural landscapes -- Spain -- Catalonia
dc.titleLa khôra de los comunes: un análisis de los procesos cooperativos en la construcción y reivindicación de tres paisajes productivos vinculados al Llobregat
dc.typeMaster thesis
dc.subject.lemacLlobregat (Catalunya : Curs d'aigua)
dc.subject.lemacArqueologia industrial -- Catalunya
dc.subject.lemacParticipació comunitària -- Catalunya
dc.subject.lemacPaisatges culturals -- Catalunya
dc.rights.accessOpen Access
dc.audience.educationlevelMàster
dc.audience.mediatorEscola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-ShareAlike 3.0 Spain