Dins de la indústria química, el sector de les pintures i recobriments és un dels destins on va a parar el TiO2 en forma de nanopartícules a escala global. Aquest compost, un dels més utilitzats a les fàbriques de pintura és utilitzat com a matèria primera en la fabricació d‟aquestes aportant diferents propietats al producte. Són moltes les treballadores i treballadors exposades diàriament al TiO2, tant en la seva forma nanomètrica com estàndard i és degut, tant a l‟estat incipient de la regulació com a la poca informació toxicològica disponible entorn de les formes nano, que no existeix, avui dia, un bon coneixement, registre o control que garanteixi la seguretat del personal exposat. Davant de l‟escenari existent sorgeix la necessitat d‟identificar i conèixer quin tipus de TiO2 s‟utilitza a les fàbriques, així com quantificar l‟exposició dels treballadors davant d‟aquest, establir més tard un ordre de preferències respecte a quines activitats impliquen més riscos i, tot plegat, dibuixar una metodologia que faciliti la realització de la mateixa feina a altres fàbriques. El desenvolupament del procediment es basa, primer, en la realització d‟un treball de camp en una fàbrica de pintures on s‟identifiquen matèries primeres, activitats, productes finals i treballadors en contacte amb el TiO2. Aquest és seguit d‟un anàlisis quantitatiu de les dades productives i un anàlisis qualitatiu de les dades coyunturals que acompanyen a les primeres. Aquest segon, recolzat per l‟eina Stoffenmanager nano com a mètode d‟avaluació qualitativa per realitzar la jerarquització del risc. Finalment, després de realitzar la discussió adient, es proposen les mesures preventives apropiades fent ús de l‟eina CBnanotool com a mètode no sols d‟avauació qualitativa sino també d‟obtenció de mesures a aplicar.