Els acers inoxidables dúplex posseeixen una microestructura bifàsica composta de ferrita i austenita,
presents en proporcions similars. El seu interès industrial rau en el bon compromís entre propietats
mecàniques i resistència a la corrosió que ofereixen, presentant un comportament general que ni els
acers inoxidables ferrítics ni els austenítics poden igualar. Per aquest motiu el seu ús s’ha estès,
esdevenint un material molt emprat en components de plantes de dessalinització, intercanviadors de
calor i plantes petroquímiques.
La necessitat de caracteritzar les propietats mecàniques dels materials a escales locals ha anat en
augment i ha motivat el desenvolupament d’equips de nanoindentació instrumentada, els quals
mesuren la duresa i el mòdul d’elasticitat a mesura que la profunditat d’indentació augmenta.
En aquest Treball Final de Grau, tal com indica el seu títol, es pretén caracteritzar la microestructura i
l’anisotropia mecànica de cadascuna de les fases constituents dels acers inoxidables dúplex mitjançant
la tècnica de difracció d’electrons retrodispersats i la nanoindentació, respectivament, amb l’objectiu
de poder-les correlacionar.
S’ha pogut observar com l’acer dúplex presenta una forta textura a causa del procés de laminació així
com una elevada anisotropia mecànica tant en termes de duresa com de mòdul d’elasticitat. La majoria
dels grans de ferrita es troben orientats segons el pla (001) mentre que per als grans d’austenita és el
pla (111). El valor de duresa, així com el mòdul d’elasticitat, augmenta per a ambdues fases a mesura
que els grans s’orienten en el pla (111).
