És un projecte principalment formal: context i reinterpretació. El lloc ho demana: Gratallops és un poble de 250 habitants, s’aixeca a sobre d’un turó i s’envolta de vinyes que pugen i serpentegen, és un paisatge interessantíssim que mereix un tracte especial. A més, ens situem en una parcel.la perimetral amb un pendent molt fort (24m de desnivell en total). En aquest sentit, instal·lar un equipament de 1200 m2 és, com a mínim, controvertit. Per tant, sense pretendre ser mimètic o invisible, el respecte i l’adequació a l’entorn és capital, és leitmotiv. Vaig detectar tres punts característics del context que em van guiar a l’hora de generar el projecte: 1. L’escala, el gra: Tenint en compte les dimensions del programa, la idea va ser distribuir-lo en varies peces, que defineixen una escala d’edificació adequada respecte les edificacions contigües, i al mateix temps, defineixen un diagrama d’ús adequat al programa, concretament en 2 peces, amb la principal dividida en 3 al seu torn. 2. Tipologia: L’edificació entre mitgeres és la tipologia més recurrent en aquest context, aquesta genera discontinuïtats tant en façana com en coberta, és el paisatge que es disposa al voltant de la nostra parcel.la, aquestes discontinuïtats també formen part de la formalització del meu edifici, el que també em permet esgraonar el projecte per adaptar-se al desnivell. 3. Pes: Totes aquestes construccions vernaculars acostumen a ser estereotòmiques, pesades, murs de càrrega, forats petits en contrast amb grans parts opaques. Aquesta és la principal característica formal reinterpretada, és la que te més presència en la primera mirada. Concretament és un edifici de formigó, tant vist com estructural, amb obertures comptades, tancat en sí mateix generant un pati que representa la principal font de llum de tot l’edifici, a través d’una façana vidriada d’estructura d’acer, amb molts punts de suport, generant transparència i lleugeresa: aquesta és la idea principal del projecte, presentar un perímetre tectònic i formalment adequat a l’entorn, per descobrir un pati interior que contrasta completament amb aquesta pell exterior, però que a l’hora, dóna les característiques espacials, de llum i de ventilació necessàries per donar valor al projecte. El projecte s’emplaça en contacte directe amb el poble, procurant completar el teixit urbà més que disgregar-lo, proposant un espai de paisatge i mirador a la part més baixa de la parcel·la. L’edificació es disposa en contacte amb les mitjaneres contigües a l’oest, generant un espai de pas continu a l’est que comença a la cota més baixa per arribar a la més alta. Aquest espai de pas organitza els accessos a l’edifici, generant tensió, moviment i visuals, aspectes que representen les sensacions viscudes en la visita del lloc. L’allotjament per estudiants es disgrega de l’edifici principal per raons programàtiques cap a l’interior del teixit urbà. S’estructura en dues plantes: una planta baixa amb espais comuns i 5 habitacions i una primera planta amb les 7 habitacions restants. L’edifici principal es divideix en 3 espais principals, associats a 3 nivells de cota diferents. El primer espai es situa a la part més alta de la parcel·la, amb l’entrada principal de l’edifici, donant accés al hall i a la part administrativa de l’equipament. En contacte directe amb el hall, es disposa la zona de museu i d’exposicions, situada 1.5 m més baixa que la zona d’entrada, donant així una sensació major d’espai, generant visuals al paisatge i al propi edifici des de qualsevol punt, a més de permetre una il·luminació i ventilació adequades al conjunt. Des d’aquest espai intermig, s’accedeix a la part més baixa de l’edifici, a cota del pati, on es disposen el bar, la sala de cates, la sala d’actes i la zona tècnica. Aquest últim espai tanca l’edifici en si mateix, generant un pati que estructura el funcionament de l’edifici, tant a nivell arquitectònic com a nivell programàtic. El projecte, per tant, s’esgraona en 3 nivells que s’estructuren al voltant d’un pati, que permet adequar les necessitats associades al programa –qualitat arquitectònica, il·luminació, ventilació, visuals-, però que a l’hora permet generar una dicotomia amb la pell exterior, que canvia de llenguatge per adaptar-se al seu entorn. És un projecte que pretén respectar al màxim el context del que neix, però que no s’arronsa per aconseguir les qualitats arquitectòniques necessàries en un equipament d’aquesta categoria. Un projecte que juga amb la seva aparença i que permet a l’usuari gaudir d’aquest joc, amb moviment, tensió, paisatge i recorregut, a través d’espais formalment potents i programàticament acurats.