Aquest treball consisteix en l’estudi de subsidència amb el processat d’imatges amb el mètode
DInSAR de les zones de Sallent i Súria on es du a terme una activitat minera subterrània. Les
dades de partida que es faran servir són les imatges proporcionades pel satèl·lit SENTINEL-1 i les
coordenades cartesianes del GPS proporcionades per la Càtedra ICL en Mineria Sostenible de
l’Escola Politècnica Superior d’Enginyeria de Manresa.
Aquests punts són fruits de mesures realitzades durant els anys 2014-2016 i els que es realitzen
durant l’any 2017, les dades s’han realitzat en campanyes topogràfiques amb mesures de GPS
per obtenir les coordenades X, Y i Z dels punts situats en zones que presenten principalment
deformacions del tipus vertical.
Per l’estudi de la subsidència de la zona es farà servir el processat amb el programa SUBSIDENCEGUI
a partir d’imatges del satèl·lit SENTINEL-1 en els dos sentit d’adquisició, l’origen del software
està a càrrec del Departament de Teoria i Senyal de la UPC i millorat per donar solucions en
l’àmbit de mineria per l’empresa DARES TECHNOLOGY. El procediment a tractar serà el següent,
primer el processat de les imatges ascendent i descendent per separat, després calcular
l’estimació lineal de la velocitat de deformació i finalment calcular la velocitat no lineal per així
obtenir la deformació total.
El primer objectiu d’aquest treball consisteix a validar els resultats de la velocitat deformació
InSAR amb els valors calculats amb les campanyes de GPS, fent servir els dos mètodes podem
millorar en l’eficiència i control de les campanyes del GPS i fer-ho cada any. Un aspecte
important a considerar és la presència de vegetació i camps de conreu que són els principals
obstacles quan apliquem aquesta tècnica i també l’inconvenient per no tenir la superposició
perfecta en temps exacte entres les dades calculades amb el GPS i l’adquisició d’imatges del
satèl·lit per una de les campanyes de GPS.
El segon objectiu consisteix a calcular l’angle límit i així poder representar la cubeta
d’enfonsament a partir de les dades del límit de les labors de l’explotació amb les corbes de
nivell de subsidència obtingudes amb el GPS. El tercer objectiu consisteix a trobar la relació entre
el mètode d’explotació de cambres i pilars amb la subsidència que presenta la superfície.
Finalment, s’explica en les conclusions els objectius assolits i els inconvenients que s’ha trobat
per realitzar aquest treball, també s’explicarà els aspectes per millorar i projectes d’estudi de
cara al futur.
