Políticas del urbanismo lúdico. Contracultura y ciudad del situacionismo al neohistoricismo (1943-1989)

Abstract

Este artículo ofrece una introducción histórica a la teoría y la práctica situacionista en conexión con la arquitectura funcionalista, las economías urbanas, ejemplos de acción política contracultural y su reincorporación a las lógicas de organización tecnocrática de las ciudades. Ello permite definir, desde una perspectiva histórica, algunas claves interpretativas de los rasgos ideológicos y económicos fundamentales de los sistemas urbanos contemporáneos, lo cual, a su vez puede establecer un contexto desde el que reflexionar sobre las posibilidades actuales de un urbanismo socialmente comprometido.

Aquest article presenta una introducció històrica a la teoria i la pràctica situacionista en connexió amb l'arquitectura funcionalista, les economies urbanes, exemples d'acció política contracultural i la seva reincorporació a les lògiques d'organització tecnocràtica de les ciutats. Això permet definir, des d'una perspectiva històrica, algunes claus interpretatives dels trets ideològics i econòmics fonamentals dels sistemes urbans contemporanis, la qual cosa, al seu torn pot establir un context des del qual reflexionar sobre les possibilitats actuals d'un urbanisme socialment compromès.

This article offers a historical introduction to situationist theory and practice in connection with functionalist architecture, urban economies, examples of countercultural political action and their recuperation within the logics of technocratic organization of cities.This allows us to define, from a genealogical perspective, some key interpretations of the main ideological and economic features of contemporary urban systems, which in turn can provide with a context to reflect upon current possibilities for a socially committed urbanism.