Acondicionamiento de la mansio Iturissa

Abstract

Between 1985 and 2012 several archaeological excavations have been carried out in Auritz-Burguete and Auritzberri-Espinal municipality (Navarre), as a result of which it is concluded that, in the place called Zaldúa, there is an important set of ruins of Roman origin. For the moment it can only be assured that what will be foreseen in the archaeological campaigns that will be developed will be a monumental building of an urban set of a certain amplitude. The fixation of the perimeter of performance by the archaeologist Carlos Zuza allows already to foresee the incidence that the excavation will have on the landscape. Given this, the landowners ("Sociedad de propietarios de Zaldúa") and those responsible for the excavation call for the proposal of a landscape design that responds to two needs: that of preserving the landscape and the ecological state in which the plot is located and that of designing on that space the way in which the archaeological remains could be physically visited and traveled. The main problem to solve is the first. The second can be considered solved from the moment in which the virtual reproduction of the plane corresponding to what is to be found is obtained, later, the excavation will undoubtedly emphasize the purpose that could be given to each space; But the whole itself can be considered already known and, therefore, can be designed an itinerary that respects it. What in principle really is an obstacle is the ecological wealth of the place.It is, in fact, an area of great natural beauty and diverse perspectives, that come to encompass the whole small plain surrounded by mountains. But, in addition, in the immediate spaces to the deposit there is a remarkable ecological diversity located in a mesophile pastureland. This is a stage of primary succession towards an ombrophilous basophil Cantabrian beech retained by the cattle. The project proposed here is based, therefore, on the idea of designing a visitable space with the elements characteristic of the ecological set itself. The first thing to do, therefore, is to detail what they are; second, to place them in the group as they stand today and see how to preserve them as much as possible from the impact that can be made on the excavation and their visit; third, design the itinerary based above all on those same elements. In the latter case, it will be a question of the existing elements, such as may be left after the archaeological work has been completed, plus those that need to be added precisely to remedy the deformation caused by the excavation and to channel access to it as an object of visitation. The search among the elements of the landscape to concretize the actions that must be developed to obtain the final result ends in a project respectful of the identity of the place and very adjustable to the events, turning what in principle was our main obstacle in the solution to the problem.

Entre els anys 1985 i 2012 s'han dut a terme diverses excavacions arqueològiques als termes d'Auritz-Burguete i Auritzberri-Espinal (Navarra), com a resultat d'elles s'arriba a la conclusió de que, al paratge anomenat Zaldua, hi ha un important conjunt de runes d'origen romà. Pel moment només es pot assegurar que el que es trobarà previsiblement a les campanyes arqueològiques que es duran a terme serà un edifici de caràcter monumental d'un conjunt urbà de certa amplitud. La limitació del perímetre d'actuació per part de l' arqueòleg Carlos Zuza permet ja preveure la incidència que l'excavació tindrà sobre el paisatge. Davant d'això , els propietaris del terreny (la "Sociedad de Propietarios de Arrobi") i els responsables de l'excavació demanen la proposta d'un disseny paisatgístic que respongui a dues necessitats: la de preservar el paisatge i l'estat ecològic en que es troba el terreny i la de dissenyar sobre aquest espai la forma en que les restes arqueològiques podrien ser físicament visitades i recorregudes. El principal problema a resoldre es el primer. El segon pot considerar-se resolt des del moment en que es conti amb la reproducció virtual del plànol corresponent al que es trobarà, més tard, l'excavació posarà en relleu la finalitat que es pogués donar a cada espai; però el conjunt en si pot considerar-se ja conegut i, per tant, pot dissenyar-se un itinerari que el respecti. El que en principi veritablement és un obstacle es la riquesa ecològica del lloc. Es tracta, en efecte, d'un espai de gran bellesa natural i de diverses perspectives, que arriben a abastar tota la plana envoltada de muntanyes. Però, amés, als espais i immediats al jaciment hi ha una notable diversitat ecològica emplaçada a una prada mesòfil. Es tracta d'una etapa de substitució cap a una fageda ombròfila basòfila cantàbrica retinguda pel bestiar. El projecte que es proposa aquí es basa, per tot l'exposat prèviament, en la idea de dissenyar un espai visitable amb els elements característics del propi conjunt ecològic. El primer que hem de fer, per tant, es detallar quins son; segon, ubicar-los en el conjunt tal i com estan actualment i trobar la manera de preservar-los tot el possible de l'impacte que pugui fer-se amb l'excavació i la seva visita; tercer, dissenyar l'itinerari basant-nos sobre tot en els aquells mateixos elements. En aquest últim cas, es tractarà dels elements actualment existents tal i com poden quedar un cop acabat el treballa arqueològic més aquells que procedeixi afegir precisament per pal·liar la deformació que pugui comportar l'excavació i canalitzar l'accés a la mateixa com objecte de visita. La cerca entre els elements del paisatge per concretar les accions que s'han de desenvolupar per obtindre el resultat final desemboca en un projecte respectuós amb la identitat del lloc i molt ajustable als esdeveniments, convertint el que en principi era un obstacle en la solució al problema.

Entre los años 1985 y 2012 se han llevado a cabo diversas excavaciones arqueológicas en los términos de Auritz-Burguete y Auritzberri-Espinal (Navarra), como resultado de ellas se llega a la conclusión de que, en el paraje denominado Zaldúa, hay un importante conjunto de ruinas de origen romano. Por el momento sólo se puede asegurar que lo que se hallará previsiblemente en las campañas arqueológicas que se desarrollen será un edificio de carácter monumental de un conjunto urbano de cierta amplitud. La fijación del perímetro de actuación por parte del arqueólogo Carlos Zuza permite ya prever la incidencia que la excavación tendrá sobre el paisaje. Ante esto, los propietarios del terreno (la Sociedad de Propietarios de Arrobi) y los responsables de la excavación piden la propuesta de un diseño paisajístico que responda a dos necesidades: la de preservar el paisaje y el estado ecológico en que se encuentra la parcela y la de diseñar sobre ese espacio la forma en que los restos arqueológicos podrían ser físicamente visitados y recorridos. El principal problema a resolver es el primero. El segundo puede considerarse resuelto desde el momento en que se cuente con la reproducción virtual del plano correspondiente a lo que va a encontrarse, más tarde, la excavación pondrá sin duda en relieve la finalidad que pudo darse a cada espacio; pero el conjunto en sí puede considerarse ya conocido y, por tanto, puede diseñarse un itinerario que lo respete. Lo que en principio verdaderamente es un obstáculo es la riqueza ecológica del lugar. Se trata, en efecto, de un espacio de gran belleza natural y de diversas perspectivas, que llegan a abarcar toda la pequeña llanura rodeada de montañas. Pero, además, en los espacios inmediatos al yacimiento hay una notable diversidad ecológica emplazada en un pastizal mesófilo. Se trata de una etapa de sustitución hacia un hayedo ombrófilo basófilo cantábrico retenida por el ganado. El proyecto que se propone aquí se basa, por todo ello, en la idea de diseñar un espacio visitable con los elementos característicos del propio conjunto ecológico. Lo primero que hemos de hacer, por tanto, es detallar cuáles son; segundo, ubicarlos en el conjunto tal como están actualmente y ver el modo de preservarlos todo lo posible del impacto que pueda hacerse con la excavación y su visita; tercero, diseñar el itinerario basados sobre todo en esos mismos elementos. En este último caso, se tratará de los elementos actualmente existentes tal como pueden quedar una vez finalizado el trabajo arqueológico más aquellos que proceda añadir precisamente para remediar la deformación que pueda conllevar la excavación y para encauzar el acceso a la misma como objeto de visita. La búsqueda entre los elementos del paisaje para concretar las acciones que se deben desarrollar para obtener el resultado final desemboca en un proyecto respetuoso con la identidad del lugar y muy ajustable a los acontecimientos, convirtiendo lo que en principio era nuestro principal obstáculo en la solución al problema.