Show simple item record

dc.contributorGarcía Raurich, Josep
dc.contributor.authorPérez Ruiz, Queralt
dc.contributor.otherUniversitat Politècnica de Catalunya. Departament d'Enginyeria Química
dc.date.accessioned2017-07-19T12:31:29Z
dc.date.available2017-07-19T12:31:29Z
dc.date.issued2017-07-05
dc.identifier.urihttp://hdl.handle.net/2117/106622
dc.description.abstractLa disfàgia és una alteració o dificultat en el procés de deglució. És a dir, la dificultat del pas de l’aliment líquid o sòlid des de que s’ingereix fins que arriba a l’estomac. També, és important remarcarque pot afectar a la formació i traspàsdel propi bol alimentari al transferir-lo a l’estómac. La disfàgia orofaringe està present en una gran part de la població i és un símptoma prevalent, ja que pot ser degut a múltiples processos patològics tant estructurals com funcionals i localitzar-se a nivell de l’orofaringe o de l’esòfag. A més a més, podem destacar que es pot presentar en qualsevol moment durant el transcurs de la vida, tot i que és més comú en la gent de la tercera edat. Segons estudis, està demostrat que la tercera partde les persones que la pateixen poden patir desnutrició i deshidratació a causa de les alteracions del transport de l’aliment ide l’ordre de les dues terceres partsdels pacients poden presentaralteracions en la seguretat de la deglució com penetracions o aspiracions. Aquests pacients tenen un risc molt elevat de patir pneumònies per aspiració i infeccions respiratòries, per tant, els pacients que també estan diagnosticats de problemes neurològics o tenen una edat bastant avançada poden arribar a necessitar una alimentació parenteral o enteral. Aquests pacients solen tenir estàncies hospitalàries prolongades i, per això, és molt important portar a terme un diagnòstic precoç i el més fiable possible per poder detectar ràpidament tots els símptomes i actuar immediatament aplicant el tractament. Cal remarcar que s’ha de ser molt prudent en el moment de subministrar l’aliment a un persona amb aquesta alteració, ja que es poden produir moltes complicacions sobre la seva salut que, en funció de la gravetat de l’alteració, pot arribar a provocar-li la mort. Per poder prevenir les conseqüències que pot arribar a ocasionar aquesta alteració fisiològica, els aliments destinats a les persones que la pateixen són preparats amb productes que varien la viscositat de manera que al ser deglutits segueixin el curs habitual de la deglució i posterior digestió. Aquest productes són recomanats per ser utilitzats en dietes destinades a persones afectades per la disfàgia. Els productes poden ser molt variats, ja que poden ser productes farmacèutics destinats especialment per a gent amb disfàgia o, simplement, additius alimentaris no indicats per a aquesta alteració. Aquest estudi es planteja, com a resultat de l’experiència per part de María Luisa Garcia (Logopeda especialitzada en deglució de risc), en la dificultat de definir els paràmetres que permeten una correcta adaptació dietètica de pacients amb disfàgia orofaringe. Aquest treball és una continuació de l’estudi realitzat per la Mercè Alba i la Silvia Marceló. La Mercè Alba va estudiar la influència d’aigües amb diferent contingut salí en alguns productes comercials(farmacèutics i no farmacèutics), mentre que la Silvia Marcelóes va centrar en la interacció de la glucosa en espessidors destinats a pacients amb disfàgia, tant de primera com de segona gama. En aquest treball s’ha optat per aprofundir la influencia de la força iònica en el comportament d’espessidors de primera i segona gama. Per això, s’han seleccionat el clorur de sodi i el clorur de calci ja que ambdues sals són de les més comuns en el sector alimentari. Aquest projecte té com a objectiu comprovar si determinats espessidors de primera I de segona gama utilitzats en les dietes destinades a persones afectades per disfàgia compleixen les funcions pels quals han estat dissenyats. Per això, es proposa: ➢ Realitzar un estudi de l’estabilitat temporal. ➢ Determinar la viscositat i, en conseqüència, el grau de consistència en funció de tres paràmetres: La temperatura, el temps i la concentració tant d’espessidor com d’interferent (clorur sòdic i clorur càlcic)
dc.language.isocat
dc.publisherUniversitat Politècnica de Catalunya
dc.rights.urihttp://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/3.0/es
dc.subjectÀrees temàtiques de la UPC::Enginyeria química
dc.subject.lcshDeglutition disorders
dc.subject.lcshViscosity
dc.subject.lcshSalt
dc.subject.otherInfluència
dc.subject.otherSals
dc.subject.otherEspessidors
dc.subject.otherDisfàgia
dc.titleInfluencia dels clorurs de sodi i de calci en la viscositat de diferents espessidors emprats en el tractament de la disfàgia orofaríngia
dc.typeBachelor thesis
dc.subject.lemacDisfàgia -- TFG
dc.subject.lemacViscositat -- TFG
dc.subject.lemacTrastorns de la deglució -- Aspectes nutricionals
dc.subject.lemacSal
dc.identifier.slug320-128443
dc.rights.accessOpen Access
dc.date.updated2017-07-17T09:16:09Z
dc.audience.educationlevelGrau
dc.audience.mediatorEscola Superior d'Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa


Files in this item

Thumbnail

This item appears in the following Collection(s)

Show simple item record

Except where otherwise noted, content on this work is licensed under a Creative Commons license: Attribution-NonCommercial-NoDerivs 3.0 Generic