La notable irrupción de los múltiples e interactivos medios de comunicación ha afectado, sin precedentes, el modo en que se construye el conocimiento. El objetivo de este artículo es el de razonar y dar ejemplos de cómo las nuevas plataformas de difusión digitales (páginas web, intranets, wikis, blogs, redes sociales, “moocs” -massive open online course-, audiovisuales a la carta y en línea), influyen y modifican el modo en el que aprendemos y, en consecuencia, en cómo deberíamos enseñar los docentes aquellos contenidos disciplinares en las universidades. La metodología empleada en este artículo es empírica, ya que parte de las propias experiencias docentes desarrolladas en distintas universidades y materias que nos servirán para ejemplificar algunas prácticas y formatos sobre cómo difundir y publicar los materiales y resultados docentes en distintos medios y soportes.Los hallazgos derivados de estas experiencias formativas dan razón del papel predominante que toma la incorporación de la difusión en la docencia, pues la la exposición pública del conocimiento aprendido mejora el juicio crítico, otorga conciencia al estudiante de lo que ha aprendido y ofrece sus resultados al juicio de la comunidad científica y también de la sociedad en su conjunto. La originalidad del artículo está pues en que se han analizado y estructurado los principales cambios que los nuevos soportes digitales de difusión otorgan al proceso formativo. Finalmente, su publicación está contribuyendo tanto al aprendizaje como a la enseñanza de la arquitectura.La notable irrupció dels múltiples i interactius mitjans de comunicació ha afectat, sense precedents, la manera en què es construeix el coneixement. L'objectiu d'aquest article és el de raonar i donar exemples de com les noves plataformes de difusió digitals (pàgines web, intranets, wikis, blocs, xarxes socials, "moocs" -massive open online course-, audiovisuals a la carta i en línia ), influeixen i modifiquen la manera en què aprenem i, en conseqüència, en com hauríem ensenyar els docents aquells continguts disciplinaris a les universitats. La metodologia emprada en aquest article és empírica, ja que parteix de les pròpies experiències docents desenvolupades en diferents universitats i matèries que ens serviran per exemplificar algunes pràctiques i formats sobre com difondre i publicar els materials i resultats docents en diferents mitjans i suports.Les troballes derivades d'aquestes experiències formatives donen raó del paper predominant que pren la incorporació de la difusió en la docència, ja que la l'exposició pública del coneixement après millora el judici crític, atorga consciència a l'estudiant del que ha après i ofereix els seus resultats a l' judici de la comunitat científica i també de la societat en el seu conjunt. L'originalitat de l'article està doncs en què s'han analitzat i estructurat els principals canvis que els nous suports digitals de difusió atorguen al procés formatiu. Finalment, la seva publicació està contribuint tant a l'aprenentatge com a l'ensenyament de l'arquitectura.The irruption of the multiple and interactive mass media has affected, without precedents, the way in which the knowledge is constructed. The aim of this article is reasoning and giving examples of how the new digital platforms of dissemination (web pages, intranets, wikis, blogs, social networks, moocs, audio-visual à la carte and on line), influence and modify the way in which we learn and, in consequence, in which way we should teach those contents in the universities. This article uses an empirical methodology, since it departs from the own educational experiences developed in different universities and matters that will serve us to exemplify some practices and formats on how to spread and to publish the materials and educational results in different means and supports.The achievements derived from these formative experiences give reason of the predominant role that takes the incorporation of the dissemination in the teaching, since the public exhibition of the learned knowledge improves the critical judgment, it grants conscience to the student of what they have learned and offers them results to the judgment of the scientific community and also of the society in their set. The originality of the article is that it has analyzed and structured the principal changes that the new digital supports of spread content grant to the formative process. And finally, in how its publication is contributing both, architecture learning and education.