L’acumulació de plàstics causada per la societat al llarg de les últimes dècades i els problemes
mediambientals que poden comportar, inicià un corrent de recerca en el camps dels plàstics
biodegradables a principis del 1990, en busca de trobar un substitutiu per als plàstics
convencionals.
L’àcid polilàctic (PLA) és un polièster termoplàstic biodegradable amb aplicacions molt
prometedores en àmbits com l’embalatge, la medicina, l’alimentació entre altres. Les seves
propietats són millorables i molta recerca actual pretén aconseguir característiques més bones. Amb
la idea de solucionar els inconvenients del PLA, a la UPC s’ha estudiat una nova metodologia per a
facilitar la capacitat de manipulació del polímer. L’ús d’additius com extensors de cadena o
nanopartícules mitjançant una extrusió reactiva, que a la vegada poden millorar les propietats del
polímer resultant.
L’objectiu general d’aquest projecte és determinar la degradació experimentada pels diferents graus
de PLA elaborats a la UPC sota condicions de compostatge simulades. La principal eina de seguiment
del procés serà la cromatografia de permeabilitat en gel.
Bàsicament es realitzen simulacions de compostatge industrial (o en condicions forçades) i
naturals, en millor o pitjors condicions per a finalment obtenir les corbes de distribució a
diferents intervals de temps per a contrastar la degradació experimentada per als diferents
plàstics. Si bé és cert que sota condicions de compostatge es produirà biodegradació, aquesta anirà
combinada principalment amb degradació hidrolítica. Apart d’obtenir corbes de pes molecular i les
seves respectives mitjanes, també es realitza un control del pes romanent i un estudi visual.
En les proves de compostatge naturals als 22 dies, s’observa com els pesos moleculars inicials
171,8 kg·mol-1 (sense additius), 174 kg·mol-1 (amb extensor de cadena i nanopartícules) i 329,5
kg·mol-1 (amb extensor de cadena), disminueixen fins a 101,5 kg·mol-1, 81,27 kg·mol-1 i
175,2 kg·mol-1 respectivament. En tals casos però, el grau de desintegració no superà el 1%. Per
altra banda, en les proves de compostatge industrial, s’obtenen per als mateixos graus de PLA i en
20 dies, valors de pes molecular propers als 15 kg·mol-1 i índexs de desintegració que van des del
41,1%, per al PLA amb extensor de cadena i nanopartícules, fins al 77,83% per al PLA amb extensor
de cadena, quedant el PLA sense
additius entremig amb un 60,4%.
gmail.com
