La utopia és un pensament bàsic i necessari per construir alternatives al món real,
no només les que la historiografia clàssica ha etiquetat com a tals, sinó també
totes aquelles visions que han imaginat o planificat nous entorns físics on poder
viure millor. Les utopies han estat la gènesi de l’urbanisme. Qualsevol idea de
ciutat, comunitat o agrupació humana en un entorn físic té associada una utopia,
és a dir, una idea de com ha de ser per viure millor. La crítica a la societat existent
és el motor d’una construcció imaginària de “noves” relacions físiques que porten
intrínsecament associades noves relacions socials. L’espai no és neutre i la seva
producció tampoc, per tant, quan es construeix l’espai es prioritzen drets i es
configuren relacions de poders. Per aquest motiu, cadascuna de les utopies té
darrera una concepció del món, de la justícia i del poder. La dificultat de les idees
utòpiques és la seva formalització o materialització, ja que quan es culminen en
una forma física, aquesta idea queda determinada i moltes vegades imperfecta
respecte la seva idea impulsora, però a la vegada es converteix en un referent per
la construcció de noves idees utòpiques. Només amb l’exercici de posar en pràctica
les idees és com es poden provar els seus efectes.
Aquest treball final de màster consta de tres articles que tenen en comú la
formalització de les idees utòpiques que obren tres línies d’investigació
diferenciades: Ia part. De la utopia a la realitat, IIa part. El suburbi Nord‐Americà. El
somni d’una falsa realitat i IIIa part. Les urbanitzacions com a distòpia quotidiana.
gmail.com
