La revista 30 de Febrer es va publicar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona entre els anys 1992 (n.1-3) i 1993 (n.4-6 i n.8).

30 de Febrer tracta d’obrir camp al descontent, al disgust i a la insatisfacció. No proposa cap programa, no tracta de convèncer ningú, no és expressió de cap grup, de cap tendència o bàndol.
Comunicar. Recollir material de la transmissió oral, de la conversa personal, del comentari imprudent, de la crítica immediata.
Amb el temps, 30 de Febrer no podrà guanyar o perdre res. Mirall de cert estat d’ànim, trobarà el ressò en els interessats per trencar vicis inalterables, pactes de silenci, maniobres exquisides.
30 de Febrer tracta de situar-se en un temps i en un espai ilocalitzats i ilocalitzables, on ningú no pot accedir-hi des de l’exterior, on ja s’hi és – on no s’hi serà mai -, on res no val - on tot val -, on res pot ser medit, on tot pot ser dit, on la vida i el temps són desmesurats, on hi passeja qualsevol...
30 de Febrer és indicat per tractar l’anèmia cerebral, l’artrosi i l’absència.

[L’Empresa Anunciadora]