Primerament es tria el material que es farà servir per fabricar el quadre. Per escollir el material més adequat es fan els càlculs pertinents tenint en compte que la deformació, el pes i el cost han de ser tan petits com sigui possible. I a continuació s’introdueixen les dades a un programa informàtic on veiem quin és el material que s’ajusta més a les nostres condicions.
Es continua establint una geometria inicial del quadre. A partir d’aquest disseny bàsic es fa un càlcul estructural inicial en dues dimensions. El càlcul es repeteix unes quantes vegades canviant la secció dels tubs fins que no hi hagi cap zona del quadre que estigui sotmès a unes tensions superiors a les que pot suportar amb un factor de seguretat de tres. Aquest càlcul ens permet fer una aproximació de les seccions que hauran de tenir els tubs que el formen. Es repeteix aquest procediment dos cops, un per a cada disseny.
A partir dels resultats del càlcul estructural inicial es dibuixa el quadre en tres dimensions utilitzant les seccions que hem obtingut. Mitjançant les simulacions per elements finits observem quines són les zones que s’han de reforçar. Després de repetir diverses vegades les simulacions canviant les seccions dels tubs s’aconsegueix un disseny que té un factor de seguretat mínim de tres. Com en el pas anterior això també s’ha de repetir per als dos dissenys.
A continuació es fan els plànols necessaris per fabricar els dos dissenys finals. Aquests inclouen plànols de conjunt i plànols individuals per a cada tub que compon el quadre.
Finalment es comparen els dos dissenys finals, el de bressol simple i el de bressol doble. Analitzant diversos factors com el pes de cada un, la seva rigidesa o el cost es decideix quin és més adequat per fabricar la bicicleta.
