L’aplicació d’un camp de pressió hidrostàtica a un sòlid en condicions adiabàtiques causa
importants canvis de temperatura i en condicions isotermes causa canvis d’entropia. Aquest
fenomen es coneix amb el nom d’efecte barocalòric i és l’origen d’una línia d’investigació
actual que busca noves tecnologies en el disseny d’aparells de refrigeració més eficients i
respectuosos amb el medi ambient, basades en la utilització de sòlids enlloc de gasos degut
als problemes de contaminació i de gestió de residus que provoquen aquests.
En aquest treball s’estudien les magnituds de l’efecte barocalòric, associat a la transició de
primer ordre sòlid-sòlid en què la fase d'alta temperatura presenta desordre orientacional
respecte de la de baixa, de dos materials, l’1-adamantanol i el 2-adamantanol. A priori, els dos
compostos presenten propietats prometedores per ser candidats a ser utilitzats en un cicle de
refrigeració ja que la seves transicions són molt energètiques perquè involucren el desordre
orientacional de les seves molècules. Per trobar aquestes propietats, s’han dut a terme una
sèrie d’experiments d’anàlisi tèrmic diferencial (DTA) sota pressió hidrostàtica aplicada fins a
2.5 kbar i s’han calculat valors energètics d’una implantació d’un cicle de refrigeració amb
aquests dos derivats dels adamantans .
Els resultats experimentals obtinguts han mostrat una variació d’entropia isoterma (ΔSiso)
mitjana a la transició en el rang de pressions d’entre 0 i 2.5 kbar de 196 J/(K·kg) i de 53 J/(K·kg)
per l’1-adamantanol i pel 2-adamanatanol respectivament. Pel que fa als canvis de
temperatura adiabàtic els valors a 2.5 kbar són de 10 i 4 K respectivament. Aquests valors
són molt grans, sobretot els del primer material, comparats amb altres compostos [1] que
difícilment arriben als 100 J/(K·kg) i en conseqüència els fan ser uns candidats potencialment
adequats per a ser usats en una dispositiu de refrigeració.
