Aquest Treball Final de Grau tracta de la creació d’un Aparell de Recerca de Víctimes d’Allaus (en sigles, ARVA o també anomenat DVA). Sent un equip multidisciplinari de 7 membres (3 del grau de Disseny, 3 del grau d’Enginyeria Informàtica i una persona d’Enginyeria Mecànica) i seguint metodologies Agile, (metodologia que es basa en la iteració contínua del producte o codi tenint en compte unes necessitats que van canviant al llarg del temps) l’ànim d’aquest producte és la ideació d’un dispositiu DVA en tots els seus apartats (disseny estructural, distribució d’elements, electrònica i informàtica) vetllant que aquest dispositiu compleixi amb les normatives actuals i presenti un avanç (tant funcional com tecnològic) en la categoria dels aparells ARVA.
Inicialment, l’objectiu és crear i dissenyar la carcassa i les característiques físiques d’un DVA (tenint en compte la normativa pertinent) així com la distribució dels seus elements interns sota criteris d’usabilitat i estètica (entre altres). Paral·lelament desenvolupar un prototip físic amb components funcionals i implementar un codi que els permeti realitzar les mateixes funcions que realitza un ARVA comercial.
Així doncs, segons el plantejament Scrum, (conjunt de bones pràctiques de treball en equip) el producte s’ha anat incrementant mitjançant Sprints (períodes curts de desenvolupament). Alhora, l’equip de desenvolupament ha anat seguint les directrius d’un client, Eloi Martínez, director general de l’empresa Atmosferia. qui ha anat seguint el projecte des de l’inici i ha anat donant les seves idees, recomanacions i directrius respecte a les característiques o el disseny del producte, simulant el cas d’una empresa real.
Per tant, a data de presentació, l’equip ha realitzat dos prototips funcionals a escala ampliada, usant el disseny creat i aplicant el codi desenvolupat usant com a processador un Arduino, que compleixen amb els requeriments demanats per el client i els tutors, així com el desenvolupament i el disseny d’una aplicació per a Android (i la seva interfície) que es comunica amb els prototips. A més, s’ha creat dos prototips més (impresos en 3D) de les carcasses a escala 1:1 per a mostrar l’aspecte del aparell el més semblant possible a la realitat.
La conclusió final es que tot i les dificultats que s’han trobat al llarg del projecte, s’ha presentat una solució funcional, clara i que resol la major part de les incògnites presentades tant per el client com per l’equip de desenvolupament, i que presenta les innovacions que es volien implementar, a nivell tant de disseny com de hardware i software. A més, s’ha dissenyat de manera teòrica un arnés al qual aniria enganxat el DVA. Respecte a la metodologia àgil, cal dir que és realment útil per a projectes interdisciplinaris en equip, sempre que es segueixi amb meticulositat, gràcies al seu funcionament de treball en equip.
