Una ambaixada, o dit d’una altra manera, un petit tros d’un país dins d’un altre, compleix en part unes funcions d’edifici públic, però sobretot es defineix com un edifici privat amb un caràcter certament restringit.
Es per aquest motiu que la idea principal del projecte, enlloc de cedir espai públic cap a l’ exterior, gira al voltant de la creació d’un gran espai interior privat destinat a ser viscut per les persones convidades i pròpies de l’ambaixada, i que al mateix temps serveixi de cohesió entre tots els diferents usos presents.
Degut a la gran quantitat d’usos i personal diferent del qual disposa una ambaixada, l’edifici s‘estratifica en 4 plantes principals seguint criteris de programa, llum i d’encreuaments del diferent personal. S’aprofita la diferencia de cota present a la parcel·la (3,6m) per a generar dos entrades a cotes diferents, podent generar ja desde l’accés, una separació d’usos (públic/privat).
La planta baixa/principal (+3,6), connectada a la cota superior de la parcel·la i per on s’efectuen les recepcions privades, gaudeix del gran espai principal/plaça en relació directa amb la zona de recepcions i actes oficials de l’ambaixada.
Reproduint el espai principal/plaça però en aquest cas de manera coberta, trobem la planta semisoterrada (-1,7), on es situa la sala polivalent d’actes/exposicions conjuntament amb tots els serveis d’atenció al públic i zones de instal·lacions. L’accés a aquesta s’efectua a traves d’un pati longitudinal, el qual a més a més de il·luminar tots aquests espais, alhora serveix també per a solucionar la trobada de l’ espai superior amb el mur de les vies.
Seguidament, i per sobre de les dues plantes anteriors (+6.3) es disposen totes les oficines principals de l’ambaixada, el despatx oficial del ambaixador i l’habitatge del servei. La disposició d’aquests espais en forma de corona permet tancar el volum i generar el pati interior.
Finalment, i com a coronació del volum, a més a més d’establir una relació amb els edificis veïns (+7.8) trobem l’habitatge de l’ambaixador.
La búsqueda d’una imatge institucional i tancada envers el carrer, contraposada a una façana totalment oberta cap al pati interior, condueix cap a la combinació de dues estructures i façanes diferents. S’aprofita el propi formigó de les pantalles perimetrals per a fer créixer una gran façana cega (estructural) de formigó cap al carrer, i es combina amb un sistema de pilars i bigues/encavallades metàl·liques interiors, facilitant l’entrada de llum als espais interns així com també poder cobrir grans llums com les de la sala d’actes/exposicions.
gmail.com
; Crespo Sánchez, Eva
; González Barroso, José M.