Aquest TFM vol treballar una manera alternativa d’impartir classes. En la immensa majoria de centres i assignatures, una de les qualitats que menys es treballa és l’autonomia dels alumnes, així com la creativitat, tot i que aquesta última cada cop es té més en compte. Per altra banda, una de les problemàtiques més grans que ofereix el sistema d’ensenyament actual és la poca flexibilitat docent que hi ha per adaptar-se a les necessitats d’aprenentatge que tenen els alumnes amb més dificultats actitudinals, ja sigui dificultat d’atenció simple, trastorn de dèficit d’atenció amb o sense hiperactivitat (TDAH i TDA respectivament), poca predisposició a l’estudi, etc. Moltes vegades es deixa aquest grup d’alumnes (en el cas d’aquest TFM, el grup B de 2n d’ESO del centre on s’ha dut a terme l’adaptació curricular) una mica de banda, crec que involuntàriament, pel simple fet de voler-los fer seguir un ritme i una metodologia de treball pràcticament igual a la de grups d’alumnes capacitiva i actitudinal més preparats. En aquest punt és on es perden més alumnes i, de vegades, es perd qualitat de persones.
Per això aquest TFM contempla una metodologia d’ensenyament diferent a la convencional. Una metodologia pensada per aquest tipus de grups d’alumnes tant complexes, que permeti arribar, d’una altra manera, a uns mínims d’assoliment de conceptes als quals una gran quantitat de vegades no s’arriba de l’altra manera. I s’aprofita l’assignatura de tecnologia perquè, juntament amb plàstica, és la més flexible, a diferència d’assignatures com matemàtiques, llengües, que ja de per sí són matèries menys flexibles, tot i que penso que també serien adaptables. Aquesta “llibertat” que té l’assignatura de tecnologia permet experimentar en aquest sentit, obre portes a noves maneres i a la vegada permet treballar a fons l’autonomia dels alumnes. Al final moltes vegades ens oblidem de que hi ha alumnes que intel·lectualment no tenen certes capacitats i que, per tant, no arribaran a cursar estudis superiors, per això considero molt important treballar l’autonomia, així poder crear persones capaces de ser autònomes i el màxim útils dins les seves possibilitats.
Aquesta metodologia ha estat posada a la pràctica durant l’estada al centre de secundària corresponent al pràcticum obligatori del present Màster en Formació del Professorat de Secundària. Com es veurà, els resultats són sí més no curiosos, i se n’extreu molt bones conclusions, tot i que també es veuen punts dèbils que, sabent-los, és fàcil corregir-los.
