Justificación de la necesidad de accesibilidad universal en los bienes de interés cultural: de derecho a valor

Abstract

Ninguna persona debería quedar excluida del acceso y conocimiento del patrimonio por motivo de discapacidad o edad avanzada. Este artículo desgrana los argumentos legales que lo justifican y la tendencia a armonizar los requisitos técnicos entre distintos territorios. Pero existen otras razones: una creciente población que presenta limitaciones funcionales, una nueva concepción de la accesibilidad más abierta y completa, donde la supresión de barreras es un valor para toda la población y una oportunidad de aumentar la proyección económica y social de las actividades vinculadas al conocimiento y visita del patrimonio histórico. El artículo analiza cómo la mejora de accesibilidad está pasando de ser sólo una obligación, poco cumplida, para con las personas con discapacidad a un conjunto de condiciones de calidad que pueden tener repercusiones positivas en distintos ámbitos. Todo ello debe movilizar a realizar cambios, a investigar y desarrollar tecnologías que posibiliten la Accesibilidad Universal a los Bienes de Interés Cultural.

Any disabled or aged person should be excluded from accessing to build heritage, neither in physical terms nor in “knowledge terms”. In this paper the legal issues behind the right to accessibility are discussed. Beyond the legal sphere there are other may reasons why accessibility, it is to say, an complete and open access, to all the population should be warranted as a way to increase both the economic growth of general society and of that activities related to the knowledge economy, and as way to create a new value. This paper, also analyses the way in how accessibility is now starting to be seen as a package of quality conditions with repercussions in several areas, instead of a legal obligation to be meet. This change of perspective should help to develop new technologies to make possible the Universal Accessibility to Cultural Heritage.

Ninguna persona hauria de quedar exclosa de l'accés y coneixement del patrimoni per motiu de discapacitat o edat avançada. L'article desgrana els arguments legals que ho justifiquen i la tendència a harmonitzar els requisits tècnics entre els diferents territoris. Però existeixen altres raons: una creixent població que presenta limitacions funcionals, una nova concepció de l'accessibilitat més oberta i completa, on la supressió de barreres és un valor per tota la població i una oportunitat d'augmentar la projecció econòmica i social de les activitats vinculades al coneixement i visita del patrimoni històric.

L'article analitza com la millora d'accessibilitat està passant d'ésser només una obligació poc complerta per les persones amb discapacitat a un conjunt de condicions de qualitat que poden tenir repercussions positives en diferents àmbits. Tot això ha de mobilitzar a realitzar canvis, a investigar i desenvolupar tecnologies que possibiliten l'Accessibilitat Universal als Béns d'Interès Cultural.