El urban sprawl, ¿un fenómeno de alcance planetario? Los ejemplos de México y España

Abstract

El objeto de nuestra contribución es realizar algunas reflexiones acerca del proceso de sprawl en España2 y México3. El desarrollo de las tecnologías vinculadas a la imagen satelital (remote sensing) permiten la caracterización del fenómeno de consumo, patológico o no, de suelo. Y de este análisis surgen hipótesis acerca de la pluralidad de los procesos de urbanización contemporáneos. A grandes rasgos sobresalen dos grandes modelos: por una parte los desarrollos urbanos heredados históricamente, y caracterizados por lo general por procesos de ocupación del espacio basados en altas densidades y, por otra, los desarrollos en bajas densidades en el que el consumo insostenible de suelo se presenta como paradigma del desarrollo económico contemporáneo. El trabajo que aquí se presenta sugiere que en las últimas décadas parece apuntarse una convergencia entre ambos modelos. Convergencia en la que el consumo creciente de ese recurso escaso que es el suelo se convierte en fenómeno dominante. Y en el que el sprawl, antes confinado a unos pocos países desarrollados, se expande (¿como forma tendencialmente universal de desarrollo urbano?) a territorios menos desarrollados. A España y México en cuanto representantes de esas periferias como son el Arco Mediterráneo Europeo respecto a la Europa y América Latina respecto a los Estados Unidos de América.

In this paper the urban expansion of cities in Spain and Mexico is analyzed. Using remote sensing technologies the land consumption is traced. Results suggest the existence of two models of land consumption: one based on historical urban tissues, characterized by high densities, and other based on low densities related to the contemporary paradigm of urbanization. In the last decades both models seems to converge, in such a process the land consumption is the dominant feature. Urban sprawl seems to be a process which was originally confined to industrialized countries, but now has reached other less developed territories. Both Spain and Mexico can be considered as such peripheries in their respective SW Europe and North America context.

L’objecte d’aquesta contribució és realitzar algunes reflexions sobre el procés d’sprawl a Espanya i a Mèxic. El desenvolupament de les tecnologies vinculades a la imatge satel·lital (remote sensing) permeten la caracterització del fenomen de consum, patològic o no, de sòl. Y d’aquests anàlisis sorgeixen hipòtesis sobre la pluralitat dels processos d’urbanització contemporanis. A grans trets existeixen dos grans models: per una part els desenvolupaments urbans heretats històricament y caracteritzats, generalment, per processos d’ocupació de l’espai basats en altes densitats; per altra part hi ha els desenvolupaments amb baixes densitats, on el consum insostenible de sòl es presenta com el paradigma del desenvolupament econòmic contemporani.

El treball que es presenta suggereix que en les últimes dècades sembla divisar-se una convergència entre ambdós models. Convergència en la que el consum creixent d’aquest recurs escàs que és el sòl es converteix en fenomen dominant, i en el que l’sprawl, abans confinat a uns pocs països desenvolupats, s’expandeix (com a forma tendencialment universal del desenvolupament urbà?) a territoris menys desenvolupats. A Espanya i a Mèxic com a representants d’aquestes perifèries, que són l’Arc Mediterrani Europeu respecte Europa i Amèrica Llatina respecte els Estats Units d’Amèrica.