El fenómeno de la dispersión urbana está modificando el modelo de ocupación del suelo de las
ciudades españolas propiciando así que ciudades tradicionalmente compactas hayan
experimentado un crecimiento disperso, que a la larga resultará ser poco sostenible. Como
solución a esta problemática se consideran los sistemas policéntricos.
Se realiza una comparación basada en el índice de Nelson de la jerarquía urbana de Cantabria
a partir de servicios y centros de trabajo, y de las relaciones de dependencia intermunicipal
para acceder al comercio y servicios. Los resultados han servido para proponer un sistema
territorial equilibrado rompiendo la progresiva tendencia de litoralización de la población y
actividades.
Finalmente se plantean medidas que fomenten la integración de las políticas de transporte, de
planificación urbanística y de ordenación del territorio, basándose en la coordinación y
cooperación administrativa y de los agentes sociales, y en la definición de estrategias a medio
y largo plazo.
Urban sprawl is now transforming the land use pattern of Spanish cities from the compact to the
dispersed city, which eventually has shown to be less sustainable. Polycentric systems based
on decentralised concentration are possible solutions for a more balanced territory.
In this paper, the urban hierarchy of Cantabria (Spain) is analyzed using a comparison based
on Nelson's index and being services, work centres, and the relations of intermunicipal
dependence to accede to retail and services the input data. The results have served to propose
a territorial balanced system, so breaking the progressive trend of coastal concentration of both
population and activities.
Finally measures that encourage transport, land use and spatial planning policies are
suggested. These measures require a higher co-operation between public administrations and
also between these and the social and economic agents , and the definition of mid- and longterm
strategies.
El fenomen de la dispersió urbana està modificant el model d’ocupació del sòl de les ciutats espanyoles, provocant que les ciutats tradicionalment compactes hagin experimentat un creixement dispers, que a la llarga resultarà ser poc sostenible. Com a solució a aquesta problemàtica es consideren els sistemes policèntrics.
Es realitza una comparació basada en l’índex de Nelson de la jerarquia urbana de Cantàbria a partir de serveis i centres de treball, i de les relacions de dependència intermunicipal per accedir al comerç i serveis. Els resultats han servit per proposar un sistema territorial equilibrat trencant la progressiva tendència de litoralització de la població i activitats.
Finalment, es plantegen mesures que fomenten la integració de les polítiques de transport, de planificació urbanística i d’ordenació del territori, basant-se en la coordinació i cooperació administrativa i dels agents socials, i en la definició d’estratègies a mitjà i llarg plaç.
