Implantació d'un sistema de gestió EMAS a la UPC

Abstract

Les organitzacions del coneixement, i en aquest cas la UPC (Universitat Politècnica de Catalunya), tenen un impacte negatiu sobre l’ambient a través de l’ús dels recursos naturals i la producció de residus i emissions.

Però també poden tenir un fort impacte positiu indirecte, a través de l’educació formal, la recerca i l’aprenentatge permanent, lligat a la conscienciació i el despertar de les responsabilitats personals i professionals. La part més innovadora d’aquest projecte consisteix en afegir la consideració d’aquestes efectes positius indirectes dins de la recerca i les activitats docents, però també les altres activitats on la Universitat comunica coneixements.

D’acord amb això, els processos clau d’una organització del coneixement que han de ser vetllats per un sistema de gestió ambiental són tres: • La educació formal, • la recerca i • la disseminació informal de coneixements

Hem de recordar que la funció principal de tota Universitat és la educació formal dels seus estudiants, i exercir la màxima influència positiva sobre ells; és raonable acceptar que el futur comportament ambiental de la societat dependrà de l’educació que els seus dirigents han rebut a la universitat. Més genèricament, les directives per avaluar l’impacte ambiental, la reducció de la part negativa i crear o potenciar la seva part positiva ha de ser fàcilment transferible a qualsevol organització del coneixement.

Per tant, és fonamental incloure dins d'un sistema de gestió ambiental per a la Universitat la quantificació de l'educació sobre la sostenibilitat, tant la que ofereix al seu estudiantat com la que realment arriben a interioritzar, juntament amb la sostenibilitat ambiental i la implicació de la recerca, i fins i tot la implicació personal i professional dels titulats. Per tant, els indicadors ambientals han d'abastar no només les mesures convencionals de la situació, el comportament (consum de recursos, la generació de residus, etc) i l'eficàcia del sistema, sinó també i sobretot, les mesures ambientals de la implicació de la recerca, l'educació i divulgació que la Universitat ofereix, així com les mesures de com aquesta l'educació és assimilada per l’estudiantat, i tinguda en compte tant en les seves circumstàncies actuals com futures, i en el seu comportament tant personal com professional.

Actualment s’està portant a terme la última etapa de la implantació d’una adaptació del sistema de gestió EMAS al Campus de Manresa i al Campus del Baix Llobregat; on és vol observar la capacitat d’adaptació i la transferència del model.

Uns dels objectius del projecte és explicar els avantatges de l’aplicació d’un sistema de gestió ambiental a la Universitat i les dificultats que aquesta implantació pot presentar, però també l’observació de la transició cap a una cultura en sostenibilitat, on la transparència, la participació i la reflexió cap a la comunitat i de totes les parts implicades han de ser la pedra angular.